El papa Francesc es troba ingressat des del passat 14 de febrer al policlínic Gemelli de Roma, i les darreres informacions sobre el seu estat de salut indiquen que la seva situació clínica continua sent complexa. Després de diversos avenços i retrocessos, la darrera complicació va arribar aquest mateix dilluns 3 de març, quan el pontífex va patir dos episodis d’insuficiència respiratòria aguda causats per una acumulació de mucositat als bronquis, la qual cosa ha obligat l’equip mèdic a intervenir amb broncoscòpies i ventilació mecànica no invasiva. Malgrat que les anàlisis no indiquen una nova infecció, la situació encara és delicada, i els metges mantenen el pronòstic reservat.
Tot i la seva absència física al capdavant del govern de l’Església la maquinària continua funcionant tant al l’Estat del Vaticà per a les qüestions civils, com a la Santa Seu, per a les religioses. En aquestes circumstàncies, al centre de la cristiandat es governa ad mentem Papam, és a dir, amb “una presa de decisions que considera la manera que el Papa té de decidir, com si ell mateix les hagués pres”.
Certament, les decisions importants resten en pausa fins que el pontífex pugui reprendre les seves responsabilitats. No obstant això, al llarg dels darrers dinou dies (temps que fa que el Papa es troba ingressat al Gemelli) s’ha mantingut el nomenament de bisbes, s’ha aprovat la canonització d’un sant i s’han dut a terme altres resolucions de més o menys rellevància. Per tant, no s’ha entrat encara en la fase de sede impedida.
El bisbe de Roma va reconèixer en diverses ocasions la importància de tenir una previsió en cas d’incapacitat. De fet, ja va signar una carta de renúncia l’any 2013 per si arribés el moment en què no pogués exercir el seu ministeri. Aquesta pràctica ja havia estat adoptada per altres papes, com Benet XVI, Pau VI o Pius XII, però continua sent una qüestió oberta sobre com s’hauria d’actuar en situacions prolongades de convalescència.
Mentrestant, la gestió quotidiana de la Santa Seu recau en figures clau com el cardenal i Secretari d’Estat, Pietro Parolin, i el substitut per als afers generals, Edgar Peña, numeros dos i tres, respectivament, en la jerarquia vaticana. En un escenari diferent, també hi ha altres veus influents i valuoses com les del cardenal degà Giovanni Battista Re, la del vicedegà Leonardo Sandri o la del camarlenc Kevin Farrell, que és el cardenal que s’encarrega d’administrar els béns de la cúria i amb plena autoritat si queda vacant la Santa Seu.
A més, el papa Francesc té un equip de secretaris que li faciliten informació i documents perquè pugui atendre les qüestions més urgents. Són Daniel Pellizzon, Juan Cruz i Fabio Salerno. Aquest sistema permet que l’Església continuï la seva tasca sense interrupcions greus, encara que les decisions transcendents quedin pendents del vistiplau del màxim líder. Pel que fa a les qüestions purament civils, l’Estat Ciutat del Vaticà està per primera vegada, des del passat 1 de març, en mans d’una governadora, la religiosa Raffaella Pietrini.
La incertesa sobre l’evolució de la salut del papa Francesc posa de manifest la necessitat d’un marc normatiu més clar per gestionar aquestes situacions. Fins que això no es resolgui, l’Església continuarà confiant en la seva estructura jeràrquica i en la capacitat del pontífex per reprendre la seva missió quan la seva salut ho permeti. Mentrestant, la comunitat catòlica es manté en una calma tensa, a l’espera de noves actualitzacions sobre el seu estat clínic i la seva eventual tornada a la residència Santa Marta del Vaticà.
