El Sant Crist de Lepant no és negre. Aquesta és la dada més il·lustrativa del resultat obtingut arran de la restauració de la imatge del Sant Crist de Lepant de la Catedral de Barcelona, que ha permès descobrir una antiga policromia del segle XIX darrere d’una capa negra de fum, vernissos i brutícia acumulada durant els darrers 120 anys. Aquesta imatge, que es troba exposada al culte a la capella del Santíssim del temple barceloní, data del segle XVI, tot i que els historiadors ara sospitin que podria ser d’uns segles abans.
Amb aquesta notícia es tancava un procés de millora que, aquest dimecres, el degà de la Catedral, Santiago Bueno, exposava en roda de premsa al Museu Diocesà al costat del conservador de patrimoni, Robert Baró, i les restauradores Esther Gual i Ana Ordóñez. Després que la pintura estigués caient, es va iniciar el procés de restauració i durant els últims mesos s’han retirat els materials sobreposats (la majoria dels quals amb tècniques molt senzilles).
Esther Gual va afegir que, després dels estudis realitzats amb l’ús de la llum ultraviolada i les diverses anàlisis de la fusta, el crist està format per una única gran peça buida d’àlber i una creu de pi “que ha estat intervinguda al llarg del temps”. Al segle XIX, se li va afegir una barba i sang que brolla d’una ferida.
Consultats per Flama, dos especialistes d’art han exposat les seves observacions sobre aquesta actuació. D’una banda, José de León, conservador de patrimoni històric sevillà, assenyala que “aquesta recuperació constitueix un exemple molt il·lustratiu de la conservació i la restauració dels béns culturals com a disciplina científica, ja que és també una autèntica font i via de coneixement”. De León també argumenta que “la brutícia no tan sols havia alterat les propietats físiques de la talla, sinó també la nostra forma de comprendre-la”.
D’altra banda, l’historiador de l’art i museòleg tarragoní, Damià Amorós, compara aquesta situació amb la que va viure el Sant Crist de la Puríssima Sang de Tortosa, “una peça que es va recuperar, però que no va recuperar la seva pàtina”. Amorós manifesta que “ha de ser, i crec que ha estat, una operació consensuada, feta per professionals i molt argumentada, ja que s’ha canviat la fisonomia històrica d’una peça artística, però òbviament també la manera d’entendre la peça des del culte”. L’expert compara “l’impacte” que pot generar aquesta notícia amb altres opcions artístiques: “Pot ser com veure la Mona Lisa neta o la Mare de Déu de Montserrat blanca“.
Segons la tradició oral, aquest Sant Crist va anar a la nau capitana de la decisiva batalla de Lepant del 1571, que va impedir l’avenç dels turcs vers Europa. De fet, existeixen dues llegendes que relacionen el Crist amb aquesta batalla i totes dues esmenten que va ser traslladat per disposició de Joan d’Àustria, des de la Catedral de Barcelona fins a la nau generala, per presidir-ne la proa.
