Del 5 al 7 de juliol, la fundació pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada (ACN, per les seves sigles en anglès) inaugurarà, a La Salle Campus Barcelona, l’exposició “La Bellesa del martiri“. Aquesta mostra ofereix una visió sobre les raons per les quals, davant la persecució, es pot arribar a afirmar la fe en Jesucrist, fins i tot a costa de la pròpia vida. L’exposició s’emmarca dintre de la jornada Punt BCN 2024. Raquel Martín, cap de comunicació, descriu com aquest espai promet inspirar i commoure els assistents, oferint una mirada profunda i personal sobre el significat de la fe en les circumstàncies més extremes del segle XXI.
Quina és la intenció d’aquesta exposició?
La mostra, a través de fotografies, un petit vídeo, panells i reproduccions d’espais, visibilitza la realitat dels cristians perseguits al segle XXI a Kenya, Pakistan i Líbia. Els testimonis que recull, actuals i de diversos continents, no són notícia als mitjans de comunicació, però ben segur que no deixen indiferent a ningú. Davant les adversitats, la persecució i el perill, la fe en Crist ofereix al món un sentit, una raó per la qual viure i donar la vida. Val a dir que, a Barcelona, només portarem una part específica. Hem seleccionat la part del Pròxim Orient i els assassinats dels coptes a Líbia, la part de l’Àfrica amb testimonis de Nigèria i Kenya, i també la part de Pakistan amb històries de màrtirs recents.
Aquesta exposició també anirà acompanyada d’una taula rodona en la qual dialogarà amb José Luis Restán, periodista i president d’Abside Media.
Sí, parlarem sobre com molts cristians a diferents parts del món viuen la seva fe fins a l’extrem de la persecució i la mort. El lema de l’edició PuntBCN d’enguany és “Digues-me que vols viure”, i, conjuntament amb Restán, posarem exemples de com aquestes persones tenen una raó tan gran per viure que fins i tot poden arribar a morir per ella. Diferents testimonis d’arreu del món que són màrtirs, que han patit persecució, en alguns casos fins a la mort, només pel fet de ser cristians.
De tots els testimonis que ha conegut, hi ha alguna història que l’hagi impactat especialment?
Totes impacten. Però si n’he d’escollir una, em quedo amb la història de Rebeca. Una dona de Nigèria. La va raptar Boko Haram, i més d’un membre la va violar. Va quedar embarassada. Tot i que al principi no volia el fill, engendrat durant la violació, amb el suport de l’Església i també del seu marit, amb el qual va poder tornar després dels dies que va ser capturada, el va acceptar com al seu fill. La seva fortalesa en mantenir la seva fe malgrat la tortura i la seva resiliència en acceptar l’infant nascut de la violència és increïble.
També, em va impactar molt la història dels joves cristians coptes que van ser decapitats en una platja de Líbia pel grup terrorista Daesh, l’any 2015. Si els observes en el vídeo que el mateix grup va penjar en diverses webs jihadistes, pots veure la pau i la temprança amb la qual caminaven per la vora del mar. Emmanillats i acompanyats per les persones que els anaven a escorxar. La pau que tenien es va expressar en els seus llavis, es podia veure que en aquell moment es trobaven pregant. Aquesta pau i el fet de saber que van morir pregant han aportat orgull a les seves famílies, que veuen com els seus joves han donat la vida pel senyor.
Són màrtirs d’avui.
Sí, això també és el que impressiona molt. Que no són testimoniatges de fe dels primers segles dels cristians. Són d’ara. Que agafes a l’avió, i amb sis hores de viatge et pots plantar al seu país i conèixer les seves famílies, els seus éssers estimats, i si no han mort, a ells mateixos en persona. És dolorós que en el segle XXI encara no hi hagi llibertat religiosa.
Això recorda la presentació del vostre informe sobre llibertat religiosa, que vàreu fer al Col·legi d’advocats aquest gener.
Llegint les pàgines d’aquest informe, i també observant totes les notícies que anem publicant a la nostra web, es pot veure que encara queda molta feina per fer. De fet, en les pàgines d’aquesta anàlisi, que vam fer a escala mundial, es revela que la persecució ha augmentat, i també la impunitat amb la qual es fa. En 61 dels 196 països del món, hi ha persecucions per motius religiosos. Això suposaria que més d’un 60% de la població mundial viu en territoris amb violacions greus del dret a escollir religió o convicció.
De quina manera poden inspirar aquests màrtirs a les persones que vagin a veure l’exposició o vagin a escoltar la taula rodona?
Bé, aquí tenim misses tots els diumenges, i serveis cada dia. Pots escollir anar tranquil·lament a una missa o l’altra. Sense haver de patir per la teva vida. Però el que és veritablement dolorós és observar com al món encara hi ha cristians que han de caminar hores i hores per arribar a la seva església. O altres que cada vegada que entren en una església, ho fan sota amenaça de mort o de segrest. Això pot ser molt revelador.
