La filòloga catalana, intèrpret i dramaturga Reyes Barragán (Llinars del Vallès, 1969) rememora com, enguany fa vint-i-quatre anys, va decidir donar vida a la representació teatral de la Passió al seu poble natal. Una Passió, de fet, que va néixer per una altra passió que sempre ha tingut, valgui la redundància: “El teatre és la meva passió des que tinc memòria —opina abans de començar l’entrevista—, i, encara que no em dedico a treballar exclusivament en aquest món, és una part importantíssima de la meva vida”.
Així és com va néixer Veniu a mi. La Passió de Llinars del Vallès, unint aquesta predilecció pel teatre i per l’Evangeli. “Volia escriure i posar en escena una Passió que em permetés d’explicar la història de Jesús d’una manera planera; a partir d’un text que s’acostés a l’essència de l’Evangeli, que toqués el cor i provoqués preguntes”, sosté la també directora del grup de teatre Till-Tall i mare de Jesús en aquesta representació religiosa, una de les 22 que formen part de la Federació Catalana de Passions. L’obra tornarà a pujar a l’escenari de l’Auditori de Llinars els dies 16, 17, 23 i 24 de març a les 17:00 hores.
Aquesta Passió té un component vivencial important arran del seu pas per Terra Santa. Com va ser?
El 1995, vaig fer un pelegrinatge a Terra Santa amb la meva parròquia. L’impacte emocional del viatge va suposar l’empenta necessària per començar a escriure el text. La redacció inicial va comptar amb la complicitat d’un altre company del grup de teatre, en Carles Muñoz. Els dos vam fer la feina de buidatge dels quatre Evangelis i de documentació. D’aquesta feina inicial, va sorgir un primer text que no va prosperar perquè reproduïa massa les passions tradicionals. El 1998, vaig reprendre el projecte transformant aquell primer text en la versió que es representa actualment: una Passió austera, femenina, emotiva i amb un artefacte dramatúrgic particular.
Tenen pensada alguna idea en relació amb la celebració del vint-i-cinquè aniversari, el 2025?
La veritat és que no hi hem pensat. Alguna cosa se’ns ocorrerà, ja que els components del Till-Tall Teatre som persones molt creatives. Personalment, fa temps que treballo en un text de la Passió per complementar el que ja tenim; es tracta d’un text que explora més a fons el tema de la proximitat amb el públic i el protagonisme femení. Si el tinc a punt, potser seria el moment posar-lo en escena el pròxim any. Si hem de ser justos i hem de fer bé els comptes, el 25è aniversari s’escaurà el 2027, i no el 2025: la Passió es va iniciar l’any 2000, en efecte, però les representacions d’enguany s’emmarcaran en la seva 22a edició, ja que en el camí fet fins ara també hi ha hagut entrebancs, com ara els patits per la pandèmia.
Per què creuen que ha de ser minimalista, la Passió?
L’austeritat és un dels signes d’identitat de la Passió de Llinars i un dels aspectes que crida més l’atenció a l’espectador. Un dels objectius a l’hora d’escriure aquest text era que fos didàctic i que apropés l’essència de l’Evangeli. Per aconseguir-ho, a l’escenari, calia col·locar-hi el mínim d’elements possible. Sense a penes decorat ni efectes visuals, només amb l’espai sonor i uns canvis mínims d’il·luminació, la força recau plenament en el text. La feina dels actors i actrius també esdevé decisiva, ja que només tenen una eina: les seves emocions. Aquesta Passió és volgudament minimalista perquè la nuesa eleva el text i facilita la comunió entre l’escenari i la platea.
Aquests anys han fet pujar a l’escenari actors i actrius que es manifesten com a no-creients, oi?
Jo sempre dic que per ser actor o actriu en una Passió només cal ser una persona sensible davant del patiment humà. En aquesta obra, de fet, trobem temes universals com ara la justícia, el perdó, l’amistat o la traïció. Són uns conceptes amb els quals tothom pot connectar. A més, no deixa de ser una peça teatral amb personatges molt potents i que qualsevol amant del teatre voldria interpretar. Participar-hi també és una manera de fer poble i de formar part d’un grup que promou la cultura i vol compartir experiències al costat d’altres persones.
Pot gaudir-la un espectador que no desitgi trobar-hi elements exclusivament religiosos?
Totalment. Una Passió és un gènere teatral únic que es mou entre l’espectacle i l’espiritualitat, i, per molt religiós que sigui l’argument, no deixa de ser una obra de teatre de la qual es pot gaudir en tots els seus aspectes: es pot valorar el vestuari, les interpretacions, la posada en escena, la música, etcètera. El públic que no sigui religiós és evident que no connectarà amb la part més espiritual de l’obra, però sí que se sentirà molt a prop de les escenes en què es parla de la inutilitat de la violència i s’emocionarà davant del patiment d’una mare que es plany per la mort del seu fill. Qualsevol persona pot sentir-se interpel·lada per una història que no ha deixat de repetir-se al llarg dels temps: la història del just que qüestiona el poder establert, que es posa al costat dels febles i que mor assassinat per aquest motiu. En la Passió ressonen temes que veiem cada dia a les notícies, malauradament.
Quantes dones i quants homes hi intervenen sobre l’escenari?
No podem negar que aquesta és una història explicada i protagonitzada principalment per homes. La Passió de Llinars no pot ni vol canviar això. No es tracta de transformar personatges masculins en femenins, sinó de fer justícia pel que fa a la presència femenina. En aquesta edició, pujaran a l’escenari un total de 27 homes i 30 dones, però que la Passió sigui femenina no es mesura per la quantitat de dones amb què compta, sinó pel pes i la importància que aquestes han tingut històricament. Veniu a mi és femenina perquè elles, com els homes, també són deixebles del mateix pare; perquè elles també tenen veu i s’encarreguen de donar testimoni dels fets, com ara Maria i Maria Magdalena, dos puntals en l’obra, ja que transmeten directament la seva vivència als espectadors.
Què pot aportar de nou, temàticament, una Passió per fer que la gent continuï sentint-s’hi atreta?
La Passió cada any és el mateix, però també és diferent. La realitat del que està passant al món ens fa “llegir” l’obra des de diferents punts de vista: per exemple, quan Joan Baptista ens diu que no es tanqui la porta al viatger, és impossible no pensar en el drama dels refugiats. Un altre exemple: quan Jesús es plany de la destrucció de Jerusalem, és impossible no pensar en tots els conflictes bèl·lics que assoten el món avui dia. La Passió sempre té alguna cosa a dir-nos, sempre és nova; ens hi reconeixem com a éssers humans, amb tota la nostra bondat i tota la nostra mesquinesa.
En general, les Passions tenen la mateixa bona salut que els pessebres vivents o els Pastorets?
Personalment, m’agradaria dir que sí, però no és així. Crec que els pessebres vivents i els Pastorets són molt més populars i tenen una salut de ferro. Nadal és una època plena de tendresa i alegria; per això, entenc que la gent està més predisposada a participar en aquests espectacles que en un drama.
Què caldria fer perquè la gent conegués l’existència d’altres Passions a Catalunya més enllà de les més conegudes mediàticament?
Caldria donar visibilitat. Els mitjans de comunicació, no únicament religiosos, haurien de parlar de les Passions no només com a manifestacions folklòriques, sinó destacant que també són espectacles teatrals vàlids. D’altra banda, com dius, a Catalunya tenim Passions mediàtiques que s’han guanyat tot el dret a ser-ho. Així, doncs, per treballar en la difusió de les Passions del territori i potenciar el seu reconeixement com a part important de la tradició teatral catalana i de la cultura popular, el 2015 es va constituir la Federació Catalana de Passions. Enguany, a Catalunya, seran més de 3.000 les persones que, entre els mesos de març i abril, duran a terme un total de 66 representacions de la Passió per tot el territori.
“Els mitjans de comunicació, no únicament religiosos, haurien de parlar de les Passions no només com a manifestacions folklòriques, sinó destacant que també són espectacles teatrals vàlids”
Com està la situació de les Passions arreu d’Europa? És un gènere en creixement?
A Europa, existeix una entitat anomenada Europassion que aplega fins a 89 representacions de la Passió de 16 països diferents. Quan es va fundar, el 1982, agrupava només 5 passions: dues de franceses i tres de catalanes. Avui dia, a Europa, les Passions estan adquirint molta força i són molt valorades.
Què creu que representarà la presentació de les Passions d’enguany a la Sagrada Família, el pròxim 9 de març?
Des de la seva constitució, la Federació Catalana de Passions organitza un acte d’inici de temporada, sempre abans de les primeres representacions, que solen ser les d’Olesa, Esparreguera o Cervera. Espero que l’acte sigui emocionant. La Passió de la Bisbal d’Empordà hi representarà algunes de les seves escenes. També creiem que serà molt emocionant que una de les Passions més modestes, la de Vilanova i la Geltrú, representi una escena escrita especialment per a l’ocasió, en què es destaqui la figura de la dona. La cloenda de l’acte anirà a càrrec del cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.
