Preocupats, espantats, confusos i plens d’incertesa sobre el que passarà en el futur més immediat. Així es troben els més de 500 cristians refugiats a la parròquia catòlica de la Sagrada Família, a Gaza, el rector de la qual, Gabriel Romanelli, es troba encara atrapat a Betlem després de gairebé dues setmanes de guerra.
Tots hi han arribat després de perdre les seves feines, les seves cases i els seus negocis a conseqüència dels intensos bombardejos que està duent a terme l’exèrcit israelià. Entre ells hi ha George Antone, director administratiu de Càritas a Gaza. “La situació aquí és aterridora: hi ha enderrocs pertot arreu, carreteres destrossades, manca de subministrament elèctric i manca d’aigua i aliments. Les comunicacions estan tallades, fins i tot Internet excepte en algunes zones. L’exèrcit israelià dispara contra tot: fàbriques, botigues, cases, persones i fins i tot animals”, relata Antone al portal SIR.
Els atacs de Hamàs contra Israel el passat 7 d’octubre i la brutal resposta ha portat a la població de Gaza a fugir cap a la zona sud enmig d’una situació de desesperació total. Es tracta de la cinquena guerra que es lliura al territori des que Israel es va retirar l’any 2005. La resta van tenir lloc als anys 2008, 2012, 2014 i 2021, i cap d’elles va deixar un nombre tan elevat de morts i ferits en cap dels dos bàndols. Molts d’ells, uns cinc-cents, segons s’ha pogut saber, van perdre la vida durant la massacre a l’hospital anglicà Al-Ahli, que va tenir lloc el passat dimarts 17 d’octubre i que Israel i Hamàs s’atribueixen mútuament.
“Tothom aquí en la parròquia està horroritzat per aquest menyspreable atac a l’hospital”, afirma Antone, que assegura que aquest centre hospitalari gestionat per l’Església anglicana “no feia una altra cosa que tractar i assistir a la gent i, malgrat això, ha patit d’aquest acte criminal”.
Antone explica que com a Església estan intentant fer front a aquesta greu emergència tractant de mantenir unida la gent dins del recinte parroquial. “Hi ha famílies, ancians, malalts, discapacitats, nens. Els donem, en la mesura que sigui possible, aigua, menjar i una mica d’electricitat. També intentem aconseguir matalassos i mantes, perquè no tenim suficients per a tots. Intentem donar-los una mica de serenitat i seguretat, en la gravetat del moment. I als nens, que són molts, intentem que juguin i fer-los somriure en la mesura del possible”, relata.
Antone reconeix en l’entrevista que les freqüents trucades que reben del papa Francesc i del patriarca llatí de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa interessant-se per la seva situació són un suport humà i espiritual que els fa sentir reconfortats enmig de la greu situació.
Després que en els darrers dies l’exèrcit d’Israel hagi ordenat a tots els habitants del nord i centre de Gaza que evacuïn cap al sud davant una previsible ofensiva terrestre, les persones refugiades a la parròquia han decidit quedar-s’hi. Ho han fet d’acord amb el P. Romanelli i el cardenal Pizzaballa. “Aquest és la nostra llar, aquesta és la nostra pàtria. Cada dia resem i demanem la protecció de Jesús. Estem segurs que ens protegirà del mal que ens envolta. A Gaza mai faltarà la presència cristiana, que és un signe d’esperança per a tots”, assegura Antone.
Preguntat pel futur de Gaza, el director administratiu de Càritas diu que el primer que pensen és en sobreviure i després, quan passi aquesta guerra, tornaram a reconstruir les seves cases, la seva ciutat, i recuperar la seva vida, com sempre han intentat fer al llarg dels anys. “Fer això també significa guarir els molts traumes que aquest conflicte està causant en la població de Gaza. Reconstruirem la nostra ciutat, però ara, repeteixo, hem de pensar a protegir les nostres famílies, als nostres fills. Aquesta és la prioritat. No sabem el que ocorrerà en el futur”.
