Mentre es fan més nombroses les pressions internacionals perquè Israel i Hamàs arribin a un alto el foc que posi fi a més de 150 dies de bombardejos i enfrontaments, la fam que s’estén per tota la Franja de Gaza continua agreujant una situació sense aturador que, com va dir el papa Francesc el passat diumenge després del res de l’Àngelus, està creant “terribles conseqüències” en les vides dels infants que estan patint aquesta guerra. De fet, segons dades de l’entitat Agency for Palestine Refugees, fins aquest dilluns han sigut deu els menors que durant els últims dies han mort per inanició.
Les paraules del pontífex van arribar a les comunitats catòliques que continuen fent front als embats de la guerra en territori palestí. D’això, n’ha donat fe a l’agència SIR la germana Nabila Saleh, religiosa de les Germanes del Rosari de Jerusalem i una de les 600 persones que intenten sobreviure al setge militar israelià refugiades a la parròquia llatina de la Sagrada Família de Gaza. Saleh ha agraït a Bergoglio el seu inerès diari per la seva vida i la de les persones que continuen refugiades a l’interior del temple parroquial.
“La guerra —diu Saleh en aquestes declaracions— també està matant la dignitat humana, la gent ara es veu reduïda a viure com animals, o pitjor. Em pregunto per què tanta crueltat. I el món roman en silenci”. La pregunta formulada per Francesc el passat diumenge coincideix amb les que també es fa aquesta religiosa: “És possible que no hi hagi ningú capaç d’aturar aquesta crueltat contínua cap a civils innocents? On són avui els que sempre s’omplen la boca de drets humans i de justícia? El silenci del món és ensordidor”, expressa la germana, que no ha dubtat a assenyalar que el Papa és “l’únic que té el coratge d’alçar la veu contra la guerra“.
La proximitat del Papa amb els cristians de Gaza és gairebé contínua: “Cada dia truca al vicari parroquial, el pare Youssef Assad, ens tranquil·litza i ens diu que ell està resant per nosaltres i nosaltres també preguem per ell –reitera la monja. Només podem pregar per implorar el final de la guerra i l’alliberament dels ostatges. I ho fem cada dia”.
Pel que fa als combois que entren a Gaza, la monja admet a SIR que són pocs els que estan arribant actualment al nord de de la Franja, més enllà de l’ajuda alimentària que està sent llençada des del cel, amb paracaigudes, per països com ara Jordània, Egipte, els Emirats Àrabs Units i els Estats Units: “És un perill apropar-se, pot ser perillós“, hi manifesta Nabila Saleh, conscient que l’exèrcit israelià està aprofitant aquestes entregues d’aliments per disparar contra la població famolenca que s’hi apropa.
“Què farem? Qui reconstruirà? Què serà de tota aquesta pobra gent?”. Es tracta d’unes preguntes formulades per sor Nabila que estan destinades malauradament a quedar-se sense resposta. “Tothom vol marxar, però on?, ningú vol obrir les seves fronteres. Els nens ens diuen que volen tornar a la seva vida normal, a l’escola, a casa, però no saben que fora de la parròquia no queda res, només hi ha runa. La parròquia s’ha convertit per a ells i per a tots nosaltres en la nostra llar, la nostra església i el nostre cementiri. Si hem de morir, morirem aquí, a la nostra església“.
