La producció de l’aiguardent a Reus, durant el segle XVIII, va propiciar l’expressió “Reus-París-Londres” per referir-se als tres exponents d’aquest licor al món, però, aquest passat dijous, a aquestes tres ciutats es va afegir una quarta, la de Berlín. Allà va néixer la idea que ha portat l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (Audir) a organitzar un esdeveniment com La Nit de les Religions, consolidat en diverses ciutats, però que s’estrenava a Reus en un acte d’obertura en què el seu codirector, Arnau Oliveres, remarcava, precisament, el fet d’arribar a capitals de comarca com aquesta, on la presència d’un “microcosmos” de religions obliga a moure fitxa. En aquest cas, des de l’interior d’un antic safareig, al Casal de les Dones de Reus, on un altre líquid —l’aigua— va ser rellevant durant el segle passat.
Així, s’encetava un programa que, amb un format de macedònia antropològica com els que han arrelat en altres localitats, conclourà aquest dissabte. “Cada tarda hi haurà activitats encaminades a obrir les portes de cada una de les onze comunitats religioses i entitats espirituals fins a la nit del clàssic futbolístic entre el Barça i el Reial Madrid, que seria un altre tipus de religió”, deia Oliveres, que compartia parlaments amb Neus Forcano, directora de Justícia i Pau, i Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya; una institució, aquesta, organitzadora d’aquesta primera edició de la proposta interreligiosa juntament amb l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials del consistori reusenc.
“Que un ajuntament accepti coorganitzar una proposta com aquesta, podent-ne fer cas omís fàcilment i sense necessitat de donar respostes, diu molt, també, de l’actitud d’aquest i d’altres consistoris del nostre territori”, reconeixia després Bassas, que centrava el seu discurs en la necessitat de fer valdre el diàleg entre persones de diverses confessions. “Ja no és una qüestió secundària, ja que d’ella depèn la salut social i democràtica que tinguem“, admetia. “No val —continuava el mataroní— recordar la religió només per Santa Bàrbara, quan es toquen les campanes per allunyar la pluja”.
Aquest safareig, on l’aigua va esdevenir la protagonista fa dècades i va ser, per a Bassas, “part de la vida de tothom, però sobretot de les dones, que venien a netejar-hi la roba de manera marginal, però, al mateix temps, lliure”, permetia als ponents referir-se, sobretot, a la necessitat de continuar feminitzant les religions, tal com ho feia, per exemple, Neus Forcano: “La veu de les dones —assegurava— , transmissora també d’elements atribuïts a la religió, ha de ser reivindicada novament, i aquí és un bon lloc per fer-ho”.
L’acte acabava de nit, gairebé amb la mateixa foscor, al carrer, amb què havia començat. Però la nit de Reus, aquest dijous, era també una oportunitat per copsar que “ni és el moment del dia que ve després del que és important ni ens pot privar de continuar veient la brillantor que ens rodeja”, en paraules de Forcano. “Per veure com apareix l’alba a l’horitzó primer cal haver passat per la nit“, assenyalava la directora de Justícia i Pau.
