Si les dones participessin més en les negociacions, seria més fàcil aconseguir la pau. Així ho va assegurar, amb convicció, Houda Fadoul, monja siriana que ha viscut de prop la guerra al seu país en una entrevista a Donne Chiesa Mondo, suplement mensual de l’Osservatore Romano. Durant deu anys, enmig del conflicte, Fadoul va ser superiora del monestir de Deir Mar Musa Al-Habashi, fundat pel jesuïta italià Paolo Dall’Oglio, desaparegut el 2013 a Raqqa.
El fet de ser dona no ha suposat cap inconvenient per a ella, al contrari. “Durant la guerra vaig poder fer moltes coses precisament perquè era dona”, afirma la religiosa. Nascuda a Damasc fa 61 anys, es va llicenciar en enginyeria agrícola i va treballar en una fàbrica de pesticides abans d’entrar a la comunitat monàstica de Deir Mar Musa l’any 1993.
En les seves reflexions, Fadoul destaca la necessitat d’un major protagonisme femení en les negociacions de pau. Considera que les dones tenen una paciència i una sensibilitat especials que podrien contribuir a evitar conflictes. “Ja ho fan dins les famílies”, explicar, i afegeix que “malgrat que hi hagi dones guerreres, hi ha una incompatibilitat natural entre les dones i la guerra, ja que el seu paper de mares potencials les porta a buscar la vida i no la destrucció”.
La guerra ha afectat especialment les dones, que han sofert violència, pèrdues familiars i han hagut de tirar endavant soles. Tot i això, Houda considera que l’experiència també les ha fet més fortes. “Porten les ferides en el cor, però també tenen una gran capacitat de suportar el sofriment i ajudar els altres a superar-lo”, relata, reconeixent que aquesta fortalesa espiritual i emocional les ha portat a responsabilitzar-se de les seves vides i de les seves famílies en absència dels homes.
El monestir de Mar Musa té un carisma especial: diàleg amb l’islam, pregària, treball manual i hospitalitat. “Després de tot el que ha passat, el nostre monestir continua sent una prova que el diàleg és possible”, afirma Fadoul. Tot i les experiències negatives, creu fermament que el futur de Síria passa per la convivència i el respecte mutu.
Finalment, subratlla la importància de l’ajuda concreta a la població. “El més urgent és cobrir les necessitats bàsiques. Només quan la gent tingui el menjar assegurat podrà pensar en el futur del seu país”, conclou la monja, que continua treballant per la reconstrucció d’una Síria on tots puguin viure amb dignitat.
