L’obertura d’una botiga de roba, amb preus assequibles i enmig d’un carrer amb afluència de vianants, genera sempre expectació, com a mínim, inicialment. I a Reus, així com en altres ciutats catalanes com ara Badalona, Mataró, Balaguer o Tarragona, això no és una excepció. D’aquesta manera, veïns i veïnes de condicions socials i econòmiques diverses accedeixen aquests dies, a la capital del Baix Camp, al nou establiment de moda reutilitzada que, com en altres punts d’Espanya, ha implantat la delegació territorial de Càritas en aquesta demarcació amb el suport d’una empresa privada d’inserció laboral, en aquest cas Arada, creada per aquesta organització diocesana i la fundació Formació i Treball l’any 2021.
“Abans no comprava roba de segona mà, però he canviat d’opinió en veure que, fent-ho, puc beneficiar persones com la Cristina“, assenyala una clienta referint-se a una de les tres treballadores que hi han signat un contracte per accedir al món laboral, a pesar d’haver-ho intentat prèviament amb els seus propis mitjans. La seva opinió s’estén entre la clientela, a pesar que en molts casos no se sàpiga que es tracta d’una botiga amb uns objectius concrets: “Aquí, com en les més de 130 botigues de Moda Re-, es dona una segona oportunitat a la roba i, sobretot, a les persones“, diu la gerent d’Arada, Idoia Jiménez.
En un carrer on són nombroses les marques comercials que publicitàriament fan ombra a aquesta xarxa sociolaboral dedicada a “potenciar un tipus de comerç que tingui un vessant més sostenible”, com afirma Jiménez, l’establiment és l’última baula d’una cadena que comença en els contenidors on es llencen les peces de roba que ja no es volen. “Després, passen per un filtre en una altra empresa, a Sabadell; així, el que no es pot revendre s’aprofita per a altres usos, com ara la creació de roba nova”, sosté la gerent. Unes altres peces es reben —sense haver-se venut abans— des d’empreses que lideren el sector tèxtil.
Un cop a la botiga, el seu equip humà posa preu a cada peça i agafa el timó d’una plataforma comercial que en un futur es vol apropar, també, a les persones sense llar. “Estem treballant per poder cobrir les seves necessitats”, manté Idoia Jiménez mentre la porta de la botiga s’obre contínuament i es converteix, així, en un aparador de productes de primera necessitat i en l’accés a un trampolí per sortir de la pobresa i l’exclusió social.
