La Universitat Catalana d’Estiu, un espai on conflueixen diferents sensibilitats i pensaments, un espai de llibertat, punt de trobada de diferents disciplines científiques, humanístiques i pensaments polítics dels Països Catalans, s’està duent a terme entre el 17 i el 23 d’agost a Prada de Conflent. Enmig d’un programa de múltiples actes, La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat va dur a terme una jornada titulada “La llengua a l’Església”. En un context de forta secularització a causa de l’abandonament progressiu de la pràctica religiosa, la qüestió de la llengua a les celebracions litúrgiques ha tornat a ressorgir.
Per posar en context aquesta problemàtica, la jornada es va iniciar amb la ponència de l’historiador Lluís Duran, centrada en el I Congrés Litúrgic de 1915 a Montserrat, organitzat per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Una ponència que va posar en valor aquest Congrés com un antecedent de l’ús de la llengua pròpia en les celebracions litúrgiques de l’Església catòlica.
Duran també va voler destacar el context convuls en què es va celebrar aquest Congrés Litúrigic a Montserrat, enmig de la Primera Guerra Mundial i la pandèmia de grip espanyola de 1915 i algunes de les personalitats rellevants que hi van prendre part, com ara l’arquitecte Puig i Cadafalch, Lluís Millet, el futur cardenal de Tarragona, Vidal i Barraquer, o el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages.
En relació amb el període republicà, marcat per un context anticlerical i de persecució religiosa, va recordar com “la Lliga Espiritual va impulsar la promoció de l’educació religiosa, la missa de l’11 de setembre, la missa de l’aplec anual sardanista de Barcelona i la missa de la diada de Sant Jordi.”
L’ús del català a les parròquies dels Països Catalans
Posteriorment va tenir lloc un col·loqui en què es va abordar l’ús del català a les parròquies actualment dins les homílies, la litúrgia i la catequesi. Hi van prendre part Mn. Cinto Busquet, rector de la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella; Francesc Aracil, membre de l’oratori de Sant Felip Neri de València i president de l’Associació Ecumènica de Cristians pel valencià; Mn Martí Gabet, rector de la parròquia de Sant Pere de Prada, diòcesi de Perpinyà-Elna, i Josep Amengual i Batle, adscrit a la Parròquia de Nostra Senyora de la Font de Déu i Sant Bernat de la diòcesi de Mallorca. L’acte va ser moderat per Anna Ortín, doctora en Filosofia (Universitat d’Edimburg) i investigadora a la Universitat de Groningen
Per la seva banda, el pare Amengual va voler destacar que “l’ús de la llengua pròpia del territori produeix la comunitat lingüística i cultural i religiosa, com un dret col·lectiu”. La intervenció de Mn Gabet va estar centrada en les parròquies del Conflent, on ell n’és rector de 29, en la problemàtica de l’ús del català. Segons va exposar, “amb els anys he anat coneixent la història de Catalunya i com aquest territori de la Catalunya Nord ha estat el bressol de Catalunya, per això he tingut més sensibilitat en parlar el català en aquestes parròquies.” També va recordar com aquest territori està molt marcat pels valors republicans igualitaris, que es propugnen des de l’Estat francès des de fa segles i, és per això, que troba algunes dificultats en introduir el català a les celebracions litúrgiques, ja que alguns feligresos “diuen ‘jo sóc francès i, per tant, vull escoltar la missa en aquesta llengua.” Una de les accions que ha dut a terme aquest capellà és la d’organitzar aplecs entre les parròquies, que segons afirmà “la religió popular aguanta les misses en català i la identitat d’aquest territori.”
En relació al cas valencià, Francesc Aracil, va advertir “la castellanització general progressiva a les seves parròquies des de fa temps”. Segons ell, aquesta situació s’explica per múltiples factors, com per exemple, que manca una tradició religiosa popular en valencià, la no aplicació del Concili Vaticà II a les diòcesis valencianes, la no inculturació de la Fe al País Valencià i que cada bisbat és més o menys receptiu en la introducció del valencià, en funció del bisbe que està al capdavant.
Mn. Cinto Busquet va exposar la situació de la seva parròquia de Calella. En el seu cas particular, ha promogut un projecte d’integració dels nouvinguts a les parròquia, perquè el català pugui ser “un factor de cohesió i, en cap cas, un destorb”, va afirmar. El nombre d’immigrants que formen part de la parròquia és alt i els turistes que hi passen són molts i, per això, han previst la projecció, durant les Eucaristies celebrades totes en català, de les respostes de la missa i dels cants, així com de les lectures en castellà i anglès durant tot l’any. “Les parròquies hem de promoure la integració i la promoció social, i crec que podem contribuir significativament a fer-ho si utilitzem com a llengua litúrgica i com a llengua vehicular el català, tenint present alhora la pluralitat lingüística i cultural de la societat catalana actual”, va cloure.
Llengua i drets humans
La intensa jornada de “La Llengua a l’Església” va cloure amb una conferència més àmplia, impartida pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. Aquesta va voler recordar la figura del que fou bisbe de Menorca i Solsona, Antoni Deig, que també va intervenir fa gairebé tres dècades a la Universitat Catalana d’Estiu. Enguany es commemoraven els 20 anys de la seva mort. Una conferència que va anar precedida per una intervenció de Carles Armengol, actual director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, en què va exposar els resultats d’unes enquestes de juny i juliol de 2023, realitzades per Afers Religiosos, en què es reflectia l’ús de la llengua als centres de culte catòlics i d’altres confessions.
Monsenyor Taltavull va incidir en “la relació de l’Església i la llengua amb la identitat”, i va remarcar “el valor de la identitat per incentivar la nostra consciència col·lectiva, perquè la identitat no és un títol extern sinó que és un esforç del nostre caminar quotidià”. “La seva construcció i deconstrucció —va advertir— ha de partir de la nostra realitat plural que vivim però entenc que la identitat és un cos viu que apareix amb unes constants vitals, però amb renovada activitat que creixen i donen maduresa.”
Taltavull també va relacionar l’ús de la llengua amb la declaració universal dels Drets Humans, ja que constitueixen “un equilibri entre l’individu i la comunitat on viu, és a dir, una consecució dels drets individuals als drets col·lectius.” En aquest sentit va afegir que es molt important per les persones tinguin referents col·lectius on poder arrelar-se culturalment i on sentir-se ciutadà de ple dret a partir dels trets que configuren la nostra identitat: llengua, tradicions i manifestacions religioses. “Aquest identitat es va teixint des de la base no tant sols prové de les institucions”, va reiterar.
Després d’aquesta primera aproximació a la identitat va voler manifestar que la “identitat lingüística” no passa per uns moments fàcils. El bisbe de Mallorca va incidir en el cas de la seva diòcesi explicant les situacions difícils que ha trobat. “He rebut moltes queixes per part de feligresos que no volen que les misses es facin en català, he intentat parlar amb ells per intentar solucionar el tema i, a vegades, he topat molt amb la ignorància, fins i tot, amb persones cultes”, va afirmar. Ell va recordar que va tenir un episodi desagradable en el transcurs d’una missa, quan va ser increpat per una persona després de donar-li la comunió, “en aquell moment tant íntim no vaig voler respondre, em va insultar només pel fet de fer la missa en català.”
Respecte aquest tema de la llengua va posar com a exemples diferents religiosos que han defensat la normalització lingüística del català a Mallorca i a les terres de parla catalana, com el capellà Josep Salort de Mallorca que abans del Concili Vaticà II ja va començar a predicar en català, tot desafiant la jerarquia del moment. Després a l’any 1965 amb la conclusió del Concili Vaticà II es va fomentar la llengua pròpia, el català, a les celebracions litúrgiques i, per tant, en aquell moment, es va complir una de les seves disposicions amb l’ampli suport dels fidels.
Aquestes jornades van cloure el dia següent amb la celebració d’una missa a l’Església de Sant Pere de Prada de Conflent, presidida pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, i concelebrada pels preveres que van prendre part en les conferències de la Universitat Catalana d’Estiu.
