“La humanitat caurà en un abisme si no satisfà les necessitats bàsiques dels indefensos en el conflicte a Terra Santa, particularment, els nens de Gaza, que no tenen menjar i, com molts altres nens arreu del món, es moren de fam“. Aquesta és la reflexió que fa el P. Ibrahim Faltas vicari de la Custòdia de Terra Santa, davant de la tràgica situació de la població infantil de la Franja després de 156 dies d’invasió militar de l’exèrcit israelià.
Des d’Itàlia, on s’ha desplaçat per visitar novament els menors de Gaza ingressats en diversos hospitals del país després d’arribar-hi gràcies als canals humanitaris activats en concert amb els Ministeris de Defensa i Afers Exteriors i altres organitzacions humanitàries, el religiós franciscà insta a “no tancar els ulls i el cor” al patiment de les dones i dels “infants famolencs i espantats”.
“No podem restar indiferents al saber que 60.000 dones embarassades a Gaza pateixen fam i desnutrició en la seva delicada i important condició: donar vida. Recentment, hem celebrat el Dia de la Dona, però a Gaza hi ha hagut 9.000 dones assassinades des de l’inici de la guerra”, diu Faltas en declaracions recollides recentment pel portal informatiu de la Conferència Episcopal Italiana.
Advertint que en aquesta “devastadora” guerra han mort assassinats milers de menors i dones sota les bombes, el P. Faltas recorda que el conflicte també està deixant milers de mares que han perdut els seus fills i, al mateix temps, milers de menors orfes. “Molts d’aquests infants supervivents s’han convertit ràpidament en adults. I les dones que arrisquen les seves vides per donar vida tenen dret a ser protegides”, adverteix el religiós.
En l’entrevista, Faltas també recorda com les dones de Gaza donen a llum en “pèssimes condicions higièniques i amb poca força”. “S’enfronten a cesàries sense anestèsia en hospitals sense llum, aigua i medicaments“, denuncia Faltas, que fa una crida urgent a donar respostes concretes “als infants i dones que demanen ajuda per viure”. “No s’hi val a dir-los que la seva fam ha d’esperar fins que els poderosos del món donin el permís per alimentar-los o el consentiment indiferent i silenciós per deixar-los morir de fam”, conclou.
