La història de l’Ibrahima Balde és semblant, i alhora diferent, a la de milers de persones que deixen casa seva per sortir a la recerca d’una vida millor. L’Ibrahima, que va néixer a Guinea Conakry l’any 1994 i en l’actualitat estudia mecànica a Madrid, no tenia cap intenció de marxar del seu país. Allà, després de la mort del seu pare, va treballar com a aprenent de conductor de camió i mentrestant sempre es va preocupar perquè a la seva mare i els seus germans tinguessin una vida digna malgrat la pobresa material.
Però un dia tot va canviar quan va saber que el seu germà petit, l’Alhassane, havia marxat de casa amb la intenció d’arribar fins a Europa. Per buscar-lo, l’Ibrahima va travessar el Sàhara, on va patir fam, set i va ser capturat i torturat per una xarxa de traficants d’éssers humans que actuen impunement en una ruta migratòria que devora un nombre incalculable de persones cada any. Després de sobreviure al desert, de passar per Líbia (“un món fet per patir”), de malviure al Marroc i aconseguir, per fi, creuar l’Estret de Gibraltar, l’Ibrahima va arribar fins a Irun, on a finals d’octubre de 2018 es va creuar amb Ametz Arzallus.
Periodista de formació i bertsolari des de la infantesa, Arzallus era aleshores voluntari a l’associació Irungo Arrera Sarea (Xarxa d’acollida d’Irun), entitat que orienta persones migrants que arriben a Irun amb la idea de continuar el camí cap a altres països d’Europa. Gràcies al seu olfacte periodístic, Arzallus va intuir que estava davant d’una història extraordinària i va entrevistar a Balde, un cop per setmana, durant un any. El resultat va ser el llibre Miñan, que va publicar primer en euskera l’editorial Suso i, més tard, en català Blackie Books, sota el títol de Germanet.
Es tracta d’un llibre escrit amb la veu de l’Ibrahima Balde i les mans d’Ametz Arzallus. I, efectivament, un dels grans mèrits d’aquesta història és la capacitat del periodista de desaparèixer completament per deixar lloc a la veu del protagonista. Una veu que endinsa el lector en una odissea explicada amb una mirada ingènua, captivadora i poètica, que, malgrat els cruels turments viscuts, aconsegueix convertir el patiment en una cosa útil i, fins i tot, bonica.
La bellesa de Germanet, traduït al català per Pau Joan Hernández, no ha passat desapercebuda pel papa Francesc, que ha recomanat el llibre en reiterades ocasions, durant entrevistes i rodes de premsa en què per alguna raó ha sortit el tema de les migracions i els refugiats. “Aquest llibre es llegeix en dues hores, val la pena. Llegiu-lo i veureu el drama dels migrants abans d’embarcar-se”, va insistir Francesc durant la roda de premsa del vol de tornada de Lisboa el passat 6 d’agost.
