Si la música pot generar més informació que les paraules, com defensa el periodista i músic Antoni Batista (Barcelona, 1952), aquest passat dimecres la presentació del llibre La Pastoral dels pobres. Genoveva & Adrià a l’auditori de La Salle Barceloneta va demostrar que els exemples de vida caritativa dels religiosos Genoveva Masip i Adrià Trescents ensenyen més sobre la pobresa evangèlica que tots els llibres que se’n puguin escriure.
Tot i no haver-los conegut mai, Batista ha aconseguit traçar amb aquesta obra feta per encàrrec de la Direcció General d’Afers Religiosos una simfonia coral sobre la vida i obra de “dos místics de carrer”, com són anomenats al llibre, a partir de les múltiples veus que el periodista ha pogut recopilar.
Unes vides localitzades entre l’eucaristia i el calvari, com va recordar en la seva presentació de l’acte l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, abans de donar veu a la resta de ponents, entre els quals hi havia —acompanyant Batista— la comunicadora Esther Romero; la Filla de la Caritat Maria Cruz Arbeloa; el visitador auxiliar Josep Canal, i el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol, que va tancar l’acte.
El llibre de Batista és, així doncs, “un portallàntia per subjectar el llegat de dos éssers de llum“, com va expressar Romero, que van fer un acte de fe: per a Planellas, “un exercici de dependència vertical [sabent moure’s des de les cantonades i les presons fins als despatxos] que remou els elements horitzontals”.
A pesar d’haver nascut en anys diferents —ell, el 1919, i ella, el 1923—, i d’entendre la religió des de posicions allunyades —un, des de l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes de La Salle, i, l’altra, des de la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül—, Masip i Trescents van compartir una germandat espiritual que, per a l’arquebisbe, es podria contextualitzar “en una Església en plena sortida”.
Dos religiosos al costat dels pobres
Abans de quedar-se sol a l’escenari i demostrar el seu vessant de pianista amb la interpretació de diverses obres de repertori religiós, Batista va segellar la presentació amb una incisió en la cultura de tenir cura per l’altre des d’un món cada vegada més secularitzat. “Hi ha anticossos davant d’allò que és religió —va alertar—, però no ens adonem que les cèl·lules de gairebé tot el que ens rodeja tenen inclòs l’amor al proïsme, i, per tant, l’amor de Jesús”.
Com passa amb el Te Deum que es pot observar darrere d’un dels himnes europeus més repetits, com és el francès, l’aproximació i l’ajuda a les persones que més ho necessiten no és, com es va dir durant l’acte, un aspecte que no tingui les seves arrels en la fe. D’això, Masip i Trescents en van ser dos grans exemples.
