La GOAC clausura la seva XIV Assemblea General reivindicant la necessitat d’una “política per a la fraternitat i el bé comú”

cropped-fav.png
Militants de la GOAC reunits a Segòvia. | Foto cedida

La Germandat Obrera d’Acció Catòlica (HOAC, per les sigles en castellà) ha clausurat la seva XIV Assemblea General, que entre el 12 i el 15 d’agost ha reunit a La Lastrilla, Segòvia, gairebé prop de 800 persones, entre militants, acompanyants i convidats provinents d’una quarantena de diòcesis espanyoles. Entre elles, les de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, en representació de les quals hi han assistit una trentena de persones.

Celebrada sota el lema de ‘Bastint ponts, enderrocant murs. Església en el món obrer teixint vincles de fraternitat’, la trobada ha estat la primera en vuit anys —l’anterior cita va ser suspesa a causa de la pandèmia de covid— i ha comptat amb el suport del papa Francesc a través d’un missatge en què ha animat a l’organització a “continuar sent poble de Déu enmig de la vida obrera i continuar teixint històries d’encarnació i abraçada”.

També hi han participat Mons. Carlos M. Escribano Subías, arquebisbe de Saragossa i president de la Comissió Episcopal de Laics, família i vida; Mons. Antonio Gómez Cantero, bisbe d’Almeria i consiliari de l’Acció Catòlica Espanyola i els bisbes d’Astorga, d’Osma-Soria, de Lleó, de Bilbao, entre altres personalitats de l’Església espanyola.

Per la seva banda, el cardenal Joan Josep Omella ha enviat un videomissatge en què ha encoratjat als membres de la GOAC a continuar treballant per la construcció “d’un món més humà, més just i més fratern”.

En el comunicat final d’aquesta Assemblea General, la GOAC ha assegurat que el model econòmic i cultural actual “descarta a la persona, idolatra els diners i devasta les relacions socials i la terra que habitem”. Conscient que “la creixent desvinculació social afebleix la democràcia”, l’organització catòlica obrera ha advertit que “l’augment de les desigualtats econòmiques, socials i ambientals, cada vegada més normalitzades, són un poderós mecanisme d’empobriment i exclusió del món obrer i constitueixen el repte més important que tenen les nostres societats”.

En aquest context, la GOAC ha expressat que, davant del “clam de les persones empobrides del món obrer”, els reptes més rellevants per a la missió evangelitzadora de l’organització impliquen actuar contra “aquest sistema inhumà i deshumanitzador, afrontar les causes estructurals de la desigualtat i empobriment; i créixer en la consciència que “el medi ambient és un bé col·lectiu, patrimoni de tota la humanitat i responsabilitat de tots” (*LS 95)”.

Les resolucions aprovades durant la XIV Assemblea General han posat de manifest la preocupació i el compromís de la GOAC amb les persones més febles. Així, amb els treballadors i treballadores migrants, l’entitat ha proposat “actuar com a ‘samaritans col·lectius’, i buscar solucions justes a la seva situació de vulnerabilitat i sofriment”. També ha demanat una “política per a la fraternitat, perquè és la millor política posada al servei del veritable ben comú”. D’altra banda, per continuar treballant per la igualtat i afrontant la feminització de la pobresa, la GOAC defensa que cal “continuar recreant la comunitat d’iguals impulsada per Jesús, generant processos d’alliberament de la dona i de l’home que trenquin amb els rols culturalment establerts i ens alliberi del sistema”.

Finalment, l’organització també ha aprovat un manifest en defensa dels serveis públics: “Hem de posar en el centre la dignitat de cada persona, atendre les seves necessitats vitals i possibilitat desenvolupar-se en totes les seves potencialitats”, han conclòs.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia