El 2013, quan Francesc apareixia al balcó del Palau Apostòlic per saludar el món per primera vegada com a màxima autoritat de l’Església catòlica, alguns d’ells encara no havien nascut o es movien a quatre grapes. A diferència del seu antecessor, Benet XVI, amb un papat de set anys, el Papa incorpora un mèrit més en el seu recorregut pontifical, és a dir, el de l’existència d’unes generacions que van néixer en l’inici del seu pontificat i, onze anys després —a les portes de l’adolescència—, tenen una opinió mitjanament formada al voltant de la figura del pontífex que va arribar de “la fi del món”.
Amb aquesta característica associada a la seva trajectòria, la celebració de l’onzè aniversari coincideix aquest 2024 amb el fet que el Papa hagi convocat a nens i nenes de tot el món en la que serà la primera Jornada Mundial dels Infants, que se celebrarà a Roma els pròxims 25 i 26 de maig. “Sou l’alegria dels pares i de les famílies, i l’alegria de la humanitat i de l’Església, on cadascú és com una baula d’una llarguíssima cadena que s’estén del passat al futur i que cobreix tota la terra”, expressa en el missatge publicat amb motiu d’aquesta commemoració.
“Jo tinc ganes d’anar per primera vegada a Roma amb els meus pares, que hi van sovint, i veure el Papa amb els meus propis ulls”, afirma Iris Fort, amb 12 anys acabats de fer i alumna d’un dels centres que té la Institució Familiar d’Educació —d’inspiració cristiana— a l’arxidiòcesi de Tarragona. Per bé que al llibre de l’assignatura de Religió (en aquest cas, digital) la imatge del Papa tingui una presència més aviat modesta, no dubta a assenyalar que, tant a l’escola com a casa, “Francesc genera proximitat i admiració“.
La família de Fort, que té una altra filla, ara a la universitat, que també es va formar en aquest centre educatiu, ha pogut percebre un progressiu canvi de mentalitat envers l’aproximació a la fe d’una generació a l’altra: “Si a la classe de la nostra filla gran, el 80% de les alumnes que hi havia eren practicants i anaven a missa cada setmana, ara, en la mateixa aula, aquesta xifra ha baixat al 10%“, diu la Núria, la seva mare.
“Per entendre’l, he hagut d’escoltar-lo dues vegades”
“Jo crec que el Papa explica amb molta claredat tot allò que pensa, així com les coses de la vida diària, és a dir, les que més ens afecten”. Són les paraules de Pere Lladós, el qual, amb la mateixa edat que Fort, és un dels alumnes de l’Escola Vedruna Vall Terrassa. Com la resta de nens i nenes de la seva edat, es troba en els primers estadis de la seva etapa de maduresa intel·lectual i posa en relleu que, per poder començar a tenir una idea adequada del Papa argentí és important que la família faci el primer pas: “A casa —indica Lladós—, alguna vegada hem vist junts el Papa a la televisió, o n’hem llegit alguna notícia al diari”.
És el mateix que opina Julen Merino, d’onze anys i alumne del Col·legi Dominiques Tarragona. La presència del Papa als mitjans de comunicació, més enllà del que pugui passar en altres cercles socials, li serveix per constatar que, per a ell, Bergoglio “es fa estimar, ja que es mostra bondadós i sociable amb tothom“.
Això no obstant, aquest tarragoní admet que “alguna vegada ha calgut tornar a escoltar-lo dues vegades” perquè, precisa, “els seus discursos estan plens d’idees que, en escoltar-les, he hagut de pensar una mica”. Ni Merino ni cap nen o nena de la seva generació coneix cap altre Papa que Francesc; el primer Papa, en aquest cas, que recordaran durant les seves vides.
