José López Castillo (Huéscar, 1950) és un escriptor novell de la província de Tarragona que aquests mesos està donant forma a la seva nova obra literària (en porta fetes un parell), Jesucrista, llibre de ficció el títol del qual ja convida a tota una reflexió sobre la feminització d’un nom que, a priori, no acostuma a tenir cap alteració de gènere. La protagonista que l’encarna és una noia adolescent anomenada Glori@, la qual vol impulsar un projecte —que considera vital— consistent a crear una oenagé a l’Àfrica a principis del segle XXI. Una plataforma de suport que tindrà resultats materials, però també espirituals, tal com indica l’autor, mogut per “donar explicacions científiques a fets que s’expliquen en molts dels passatges de la Bíblia” amb un respecte permanent envers la tradició i les maneres d’articular-ne els relats.
Qui és Jesucrista?
És el personatge central de la novel·la, que té un projecte de vida per descobrir. A mesura que desenvolupa la seva personalitat, des de ben jove, va descobrint facultats extrasensorials que desconeixia, les quals li permeten realitzar sanacions i ajudar a persones necessitades del seu entorn, tal com s’explica que ho va fer Jesucrist durant la seva vida. Per materialitzar el seu propòsit, aquesta adolescent vol crear una oenagé a l’Àfrica. Amb ella, no només pretén oferir un suport humanitari elemental, sinó també espiritual.
Quina és la realitat que ha descobert a l’Àfrica després de documentar-se?
Els països més desenvolupats de la vella Europa van colonitzar la major part de l’Àfrica. Van saber treure profit de les riqueses existents i van esclavitzar poblats sencers, moguts per l’interès i la ignorància. No han sabut, però, tornar adequadament aquests beneficis importats. Per contra, les mancances, la misèria, les disputes territorials i ètniques i el bel·licisme han acabat per asfixiar molts països, que no aconsegueixen sortir, en alguns casos, de la pobresa extrema.
Quin fet bíblic creu que tindria avui dia explicació des d’un punt de vista científic?
N’hi ha diversos, però en destaco un: en els temps de Jesucrist, ningú no es plantejava la fecundació in vitro, però ara sí. La verge Maria va concebre un fill sense conèixer cap ésser masculí, per la qual cosa, en ple segle XXI, podríem tenir una explicació científica independentment de l’actuació divina. Per descomptat, en aquesta comparació temporal, de la qual es nodreixen les reflexions que apareixen a la meva obra, no es vol fer cap mena de discrepància ni generar crítiques envers la tradició cristiana rebuda.
Ens quedem amb ganes de conèixer més exemples.
Al Llibre d’Henoc, un llibre apòcrif que forma part del cànon de l’Església ortodoxa etíop, el fet que un dels personatges viatgi a l’interior d’un carro de foc a molta velocitat, tal com s’indica, fa que aquest es trobi amb les persones que havia conegut anteriorment en un estat d’envelliment molt elevat quan les torna a veure, sense que ell s’hagi vist alterat físicament. Avui dia, podem atribuir aquesta situació a explicacions científiques que ens dona, per exemple, la teoria de la relativitat d’Albert Einstein, segons les quals els temps es fan més curts per a la persona que viatja amb una velocitat més elevada del compte.
Creu que la narrativa de ficció és un gènere que també pot obrir els ulls al lector sobre els drames humanitaris?
Crec que sí. Qualsevol gènere que sigui tractat amb honestedat i rigor, com ara el de la narrativa, pot generar lectors que siguin caritatius, que pateixin per altres persones, que comprenguin la duresa de les vexacions patides en altres parts del món, o que coneguin realitats tortuoses que passen al món.
