Preguntar-se quin és el paper de l’espiritualitat en l’art contemporani. Aquest és l’objectiu amb què ha nascut el curs intensiu de la Facultat Antoni Gaudí que, del 2 al 5 d’abril, permetrà als seus participants conèixer la relació entre aquests camps de la mà de diversos especialistes en les dues matèries.
El primer dia serà el torn del poeta i patró de la Fundació Joan Maragall, Carles Torner, que oferirà una ponència titulada “Jonàs i Carner”. L’endemà, el dia 3 d’abril, serà el musicòleg i assagista Oriol Pérez Treviño qui s’encarregarà de donar respostes a la seva ponència, titulada “La música: expressió o invocació de l’espiritualitat?”. El 4 d’abril, l’escultor i professor de la Universitat Ramon Llull, Jorge Egea, presentarà “Matèria modelada: cos i esperit en la tasca d’un escultor figuratiu”. Finalment, la darrera ponència anirà a càrrec de la historiadora de l’art i professora de la Universitat Internacional de Catalunya, Anna Pou, qui aprofundirà, des del Monestir de Pedralbes de Barcelona, sobre fotografia i espiritualitat, centrant l’interès en l’obra de Sor Isaura.
Tots ells, artistes contemporanis, reflectiran en aquest curs la importància que continua tenint en l’actualitat la relació entre l’art i la reflexió espiritual, i fins i tot, mística. “Es tracta de dos conceptes estretament lligats”, apunta Rosa Ribas, una de les coordinadores, juntament amb Anna Maria Blasco, d’aquesta proposta. “L’art en majúscula —afegeix Ribas en un comunicat emès per la facultat— és sempre un art espiritual, que ens connecta amb les qüestions més profundes i elementals de la nostra existència”.
En aquest sentit, Ribas ha observat com els creadors de tots els temps “procuren trobar, a través de l’art, una via de contacte amb el transcendent, donar resposta a les grans preguntes que tots ens fem i trobar eines que ens ajuden a viure i a comprendre”.
“La relació l’espiritualitat i l’art contemporani és complexa. També ho era en altres èpoques, però, avui dia, i ja des del segle XX, no es pot assimilar l’espiritualitat a missatge religiós, com tampoc les arts figuratives es poden assimilar a iconografia religiosa cristiana. El concepte d’espiritualitat ha esdevingut molt més ampli. Tot i així, la creació artística no s’entén ni sembla tenir sentit si no està oberta a una transcendència i, per tant, a la idea d’espiritualitat en sentit ampli”, hi apunta, per la seva part, Anna M. Blasco.