“Un diàleg constant que enriqueix, dignifica, cura i ajuda a avançar pels camins de l’amor i la pau”. Així va definir el cardenal Lluís Martínez Sistach la Jornada Sant Jordi, trobada anual organitzada per diversos moviments de l’Església que el passat dissabte 18 de novembre va celebrar la seva divuitena edició sota el lema “L’escolta, la cura, la comunitat i la revelació”.
L’acte, que va tenir lloc a l’Hotel Alimara de Barcelona i va aplegar cent cinquanta persones provinents de Catalunya, Madrid, Santander, País Valencià i Euskadi, va comptar amb les ponències de José Carlos Bermejo, superior provincial dels Camils d’Espanya i Argentina, i de Maria del Mar Albajar, abadessa del Monestir de Sant Benet de Montserrat.
Després de la benvinguda del president del Grup Sant Jordi, Pere Fàbregas, i de la inauguració oficial de l’acte, que va anar a càrrec del mateix Sistach i del director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol, el filòsof Josep Maria Esquirol va reflexionar sobre les motivacions i el sentit de la jornada. Ho va fer reivindicant el valor del diàleg, concepte que, segons va assegurar, no és un mer intercanvi d’opinions sinó un esforç guiat per la força de la paraula viva, la que respon a l’altre”. En aquest sentit, va subratllar la idoneïtat de comptar amb dos ponents com Albajar i Bermejo, als quals va qualificar de “representants de l’escolta cristiana”.
“Hàbils en l’art d’ajudar les persones”
Després d’un homenatge al capellà valencià Julio Ciges (1947-2022), a càrrec de Vicent Francesc Estarlich, la primera dissertació la va protagonitzar José Carlos Bermejo, director del Centre d’Humanització de la Salut i Centre Assistencial Sant Camil de Tres Cantos, Madrid. En una exposició estructurada en quinze punts i titulada “La escucha en el sufrir”, el religiós camil va celebrar la professionalització de l’escolta, entesa com la capacitat de “ser hàbils en l’art d’ajudar les persones a narrar-se i, en la narració, trobar un alleujament per al patiment que es porta a dins”.
“Escoltar de veritat és aconseguir silenciar les veus internes, fer un silenci intrapsíquic. Escoltant, humanitzem, perquè hostatgem a qui s’explica, i no ho podem fer si estem molt ocupats o totalment plen. Per hostatjar, cal que hi hagi lloc disponible”, va apuntar Bermejo, un dels pioners en el dol i les cures pal·liatives i el primer religiós no sacerdot que es va convertir en superior de la seva congregació.
Segons Bermejo, escoltar implica “trepitjar terreny sagrat”, sobretot quan l’interlocutor “s’explica en un context de patiment”. “Escoltar és un art difícil perquè es produeix en nosaltres un espontani rebuig a veure nua la cara fosca de la vida”, va reflexionar el religiós, que va afegir que “l’escolta és una carícia que tots necessitem, estímuls que ens ajuden a reconèixer que estem vius”.
Bermejo també va assegurar que “la veritable escolta és la que es fa des del cor”. “El rei Salomó va demostrar la seva saviesa perquè va demanar al Senyor un cor capaç d’escoltar, atent per jutjar i discernir entre el bé i el mal. La cura comença per l’escolta, no només en la medicina sinó també en totes les formes relacionals en què busquem eliminar el patiment evitable i la soledat no desitjada”, va detallar.
“L’escolta, un camí de vida”
Per la seva banda, Maria del Mar Albajar, abadessa del Monestir de Sant Benet, va afirmar que “l’escolta és el que ens permet descobrir qui som i qui podem ser com a col·lectiu en aquest moment concret de la història”. En una conferència titulada “L’escolta, un camí de vida”, la religiosa benedictina va posar el focus en el “shalom”, promesa de “pau” de la Bíblia, i la capacitat divina “d’escoltar l’afligit, de veure la vídua, de sentir el clam de l’orfe, de sentir el patiment”.
L’escolta, segons Albajar, és “una cosa que està passant ara”, i en en el moment en què la persona és capaç de situar-se en aquest present, pot “escoltar tots els temps, tots els espais i tots els éssers”. Per a Albajar, en aquest present es pot “escoltar el futur de Déu que s’apropa”. Un futur entès no com “allò que passarà després”, sinó com quelcom “conscient i autèntic” que genera en el present “la intenció superadora”. “En cadascun de nosaltres —va reblar— batega el futur de Déu com a possibilitat”.
Albajar, que és llicenciada en Ciències Econòmiques a Barcelona i en Teologia a Berkeley, va tancar la dissertació advertint que, en aquest moment de la història, cal més que mai creure el que batega dins de cadascú “com a desig, com a potencialitat”, ja que “el món ho necessita”. “És complicat escoltar, quan hi ha tanta bestiesa arreu, quan veus patir tanta gent, quan hi ha tantes possibilitats de distracció. Però cal fer-ho perquè no escoltar ens impedeix ser qui som, éssers a l’escolta de l’univers i capaços de col·laborar amb Déu perquè la història pugui renovar-se d’acord amb els valors que desitgem”, va concloure.
L’acte va continuar amb un diàleg obert entre els ponents i el públic, moderat per Laura Mor, periodista, responsable de Comunicació de les Escoles Vedruna de Catalunya. Finalment, el resum de la jornada a càrrec de la filòloga i periodista Montserrat Boixareu, va donar pas al tradicional dinar, que va permetre establir nous vincles i teixir complicitats entre les diferents comunitats cristianes.
La XVIII Jornada Sant Jordi va ser convocada pel Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, els Equips de Pastoral de la Política i la Comunicació, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, el Consell de Laics dels Caputxins de Catalunya, Justícia i Pau i Cristianisme al Segle XXI.
