La Sagrada Família encara la recta final per deixar de ser un temple en construcció. Després de la benedicció i encesa de les seves quatre torres amb els seus respectius tetramorfs a les puntes —Marc (lleó), Lluc (bou), Joan (àguila) i Mateu (home)—, són molts els que veuen pròxim el seu acabament, al marge de les posteriors adequacions artístiques i urbanístiques que s’hi facin. Per a Esteve Camps, president delegat de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, ens trobem de ple en la dècada que tot això succeeixi, tot i haver-la començat amb una pandèmia que va endarrerir els primers terminis.
¿Què va passar pel seu cap quan el nunci Bernardito Auza parlava ahir de la genialitat de l’obra d’Antoni Gaudí, convertida, com se sap, en un símbol de Barcelona?
La definició del nunci va ser totalment encertada. Durant molt de temps, la Sagrada Família era considerada a la ciutat com un temple més, però, per sort, la cosa ha anat canviat i s’ha generat una sensibilització. Per aquesta raó, podem afirmar, sense equivocar-nos, que la basílica avui dia és una icona de la ciutat. Personalment, és una satisfacció haver pogut viure la coronació de les quatre torres com a president delegat de la Junta Constructora; i ho és, especialment, perquè esdevé el tret de sortida de la fase final de la construcció.
2024, 2025… i 2026. ¿Estem en aquesta fase final?
De torres, ara, ja n’hi ha 13 d’acabades, del conjunt total de 18. El 2024 es preveu acabar la part central de la torre de Jesucrist, el terminal de la qual estarà rematat per una creu de quatre braços. El 2025, tots els esforços dels empleats que estan treballant a la basílica es desplaçaran cap a la façana de la Glòria amb les capelles del Baptisteri i de la Penitència. Això ja ens anirà permetent veure l’arribada d’un final proper i realitzable. A partir d’aquí, la trajectòria aniria encaminada cap a la concatenació d’uns fets que ens portaria, sempre que no tinguem cap altra adversitat imprevista com va ser la pandèmia de coronavirus, a la celebració dels actes inaugurals el 2026, un any molt rellevant. Aquests coincidirien amb el centenari de la mort de Gaudí i amb la celebració del Congrés Mundial d’Arquitectura a Barcelona.
¿Quines relacions es mantenen amb el Dicasteri de Cultura i Educació al Vaticà i, en especial, amb el seu prefecte, el cardenal lusità José Tolentino de Mendonça?
La relació que tenim és extraordinària. Quan vam anar al Vaticà per presentar el projecte, acompanyats per tota la Comissió Teològica, a l’anterior responsable del Dicasteri, el cardenal Gianfranco Ravasi, la sensació que en vam extreure va ser boníssima. Esperem, així doncs, que això continuï de la mateixa manera amb Tolentino de Mendonça, que ja ens ha anunciat que amb tota probabilitat visitarà Barcelona el pròxim mes de febrer. Això li permetrà viure en directe els treballs de la façana de la Glòria.
¿Creu que el cardenal podrà veure, també, la il·luminació de les torres dels evangelistes, tot i només tenir permís, ara per ara, d’il·luminar-les fins al 7 de gener?
Tot apunta que sí. Esperem que passi com va passar amb l’estrella de Maria, que finalment es pot il·luminar cada nit de les 20 a les 23 hores, adaptant-nos a l’horari solar. L’Ajuntament de Barcelona ja té el projecte general d’il·luminació que els hem enviat damunt la taula i ens consta que ha agradat molt.
¿Continua sent un cos viu, la Sagrada Família, tal com va voler que fos Gaudí abans de morir?
Sí. És un cos viu. I, a més a més, quan estigui totalment acabada, haurà de convertir-se en un nucli de trobada de totes les religions. Haurà d’estar oberta a totes les sensibilitats religioses que hi ha, tal com espera, probablement, el papa Francesc del que ha de ser el temple. Ara per ara, aquesta funció ja la desenvolupa a través de les visites guiades que organitza i acull. I, per tant, així ha de continuar sent.
¿Té ganes de veure el Papa a la Sagrada Família?
El meu és un càrrec de confiança del cardenal Omella. Això vol dir que, quan ell marxi, jo també plegaré. Si el nou bisbe que arribi em demana un temps de transició, abans de rellevar el meu càrrec, estaré encantat d’acceptar-lo, però la meva intenció és aquesta, abans o després de veure el Papa a la basílica.
¿Hi ha consens, amb l’actual Ajuntament?
Amb l’exalcaldessa Ada Colau el vam tenir envers els permisos de la verticalitat de la façana de la Glòria. Ara, amb l’equip de Jaume Collboni ens caldrà reunir-nos per parlar de les afectacions que puguin tenir, d’una banda, el pont que traspassa el carrer Mallorca i, de l’altra, els elements paraboloides de la façana que manquen per afegir. Seurem, negociarem i en parlarem quan sigui el moment.
