L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va visitar aquest passat diumenge una de les esglésies més petites de l’arxiprestat de l’Alt Camp, la del Milà. Ho va fer en el marc d’un inici de curs en què a l’Església tarragonina s’han consolidat les unitats pastorals, que, segons l’arquebisbat, han de representar “una oportunitat per a les parròquies de l’àmbit rural per vincular-se amb altres i garantir, per exemple, la catequesi“.
La visita de Planellas, però, no només va servir per “revifar la torxa de la fe” i, d’aquesta manera, carregar les energies evangelitzadores, tal com continuarà fent la pròxima setmana el prelat en un altre arxiprestat, el del Tarragonès, sinó també per remarcar la necessitat de “continuar mantenint i conservant en bon estat tots els temples“, en paraules del prelat, tot i la davallada de feligresos en aquests ambients.
“Que l’arquebisbe Planellas s’interessi per promoure el patrimoni de la nostra arquitectura rural, oblidada en alguns moments de la història, és un valor afegit a la seva tasca com a pastor de la nostra església”, va reconèixer Maria Padreny, vinculada a l’Església des de fa algunes dècades i una de les persones que va acompanyar, entre una munió de paraigües a causa de la insistent pluja, un Planellas que “sap integrar-se entre les comunitats que visita mostrant gran curiositat pel ric llegat que ens donen les nostres esglésies“, com assenyalava després un altre testimoni proper a l’arquebisbe.
“El nostre patrimoni cultural fa pensar”
Qui va ser professor i degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (ja integrada a l’Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona) va desplegar, en un col·loqui celebrat posteriorment als actes eucarístics, una reflexió sobre el “diàleg cultural” que pugui apropar els ambients més secularitzats de la societat al patrimoni artístic de l’Església, amb un rerefons més profund.
“Aquests elements —va subratllar l’arquebisbe— ens porten més enllà de les simples formes estètiques, és a dir, a mirar-los amb els ulls interiors”. Un exercici similar al que feia l’expressionista alemany Emil Nolde (1867-1956), que, parafrasejat pel prelat nascut a Girona el 1955, pintava quadres invisibles perquè “l’important és allò que no es veu“. “Perquè l’art, i sobretot si és cristià, ens eleva el cor, ens transporta fins a allò que no es veu, és a dir, al transcendent, al misteri que ens ocupa”, va assegurar l’arquebisbe referint-se a un art que poua de la Bíblia, “el gran codi de la cultura universal” segons Planellas.
“Per això, la Bíblia —que també ensenya la via pulchritudinis, és a dir, el camí de la bellesa per comprendre i arribar a Déu— no sols és necessària per al creient, sinó per a tothom, per descobrir novament els significats autèntics de les diverses expressions culturals, i per retrobar la nostra identitat històrica, civil, humana i espiritual“, va sentenciar Joan Planellas.
