La d’enguany ha estat la primera Jornada Mundial de la Vida Consagrada per a la monja Susana García del Álamo (Urda, Castella-la Manxa, 1967) com a presidenta de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), càrrec que ocupa des del passat mes de juny, després de ser-ne superiora general. Però no per això ha deixat de viure aquesta diada de manera diferent en comparació de les vint-i-set edicions anteriors: “Sempre ha estat una ocasió per a renovar-me“, confessa. Es refereix a l’ocasió que aquest divendres han tingut consagrats d’arreu del món per a reafirmar l’entrega vocacional que, en un moment de les seves vides, van desitjar fer al Senyor.
Com el nen o la nena que vol ser astronauta, policia o docent, García va decidir fer aquest pas quan era adolescent, un cop havia estudiat gestió administrativa. “Després, va ser al noviciat on vaig descobrir que Jesús em demanava consagrar-li la meva vida“, justifica. Va dir que sí, i, per això, García —com fan centenars de milers de consagrats— torna cada mes de febrer, per la Candelera, a mirar enrere, a la decisió que va prendre, per a recuperar “l’esperit d’humilitat joiosa i de gratitud silenciosa”, tal com definia aquesta acció el papa Francesc a l’homilia de la santa missa celebrada, el passat divendres, a la basílica de Sant Pere del Vaticà amb els membres dels instituts de vida consagrada i de les societats de vida apostòlica.
“Sense saber si cometríem el risc de fer una acció que ens perjudiqués, ens vam atrevir”, raona García abans d’assegurar que tant ella com centenars de milers de consagrats van decidir experimentar, en aquest sentit, la vivència d’un projecte d’amor: “Tots vam posar en el Senyor la nostra mirada, ens vam fiar d’Ell i vam començar a caminar agafats de la seva mà”, assenyala García, que és també religiosa de les Carmelites de Sant Josep. Aquest amor, destaca, acaba traspuant “en cada donació plena, desinteressada i gratuïta que articulen tots els consagrats i les consagrades envers els més febles, els desvalguts i els vulnerables”.
Això no obstant, la monja sosté que en temps com els actuals, “en què les tensions són presents arreu”, resulta més difícil admetre que es pot ser una persona consagrada i mantenir-ho durant anys. “A qualsevol el poden prendre per boig —assenyala—, i més encara a les dones”. Una raó de pes perquè, per a ella, sigui més necessari renovar el “sí” a Déu cadascun dels 365 dies de l’any, en comptes d’un de sol: “Manifestem un compromís molt fort en un context social en què el compromís està en hores baixes; per tant, ens toca treballar de valent perquè la Vida Consagrada sigui plena, duradora i contagiosa”, conclou.
