Des del passat 7 d’octubre, el dia en què més de 1.500 combatents de Hamàs i la Gihad Islàmica (l’altra milícia terrorista que opera a Gaza) van perpetrar uns atacs terroristes sense precedents a Israel que van provocar una contundent i desproporcionada resposta del govern israelià sobre la població palestina, França ha registrat 1.040 actes contra jueus, i 486 de les persones detingudes per aquests delictes, són estrangeres. Així ho va confirmar el ministre de l’Interior de França, Gérald Darmanin, durant una compareixença a France 2 en la qual va assegurar que “els actes antisemites s’han disparat a França”.
Segons fonts policials, només a París, durant els darrers trenta dies s’han produït 257 casos d’antisemitisme i 90 detencions. Les autoritats han explicat aquests dies que no existeix un perfil típic de les persones detingudes, que van des de nois “que diuen coses molt greus, fins a persones implicades en la causa propalestina. La fiscalia de París també està investigant la col·locació de desenes d’estrelles de David (un dels més reconeguts símbols identitaris de judaisme) en edificis de la ciutat i els seus suburbis, considerades una amenaça pels jueus.
Aquests fets han portat a molts membres de la comunitat jueva de la capital francesa a adoptar conductes d’autoprotecció per ocultar la seva pertinença, com ara llevar el nom de l’intèrfon i substituir-lo per inicials, com explica avui a Eusebio Val a La Vanguardia. El corresponsal del diari barceloní afegeix que també hi ha qui ha retirat en aquests dies la mezuza (cilindre que conté un pergamí amb dos versicles de la Torà), adossada sobre la porta de casa, un element característic de les llars jueves devotes. La por ha portat a molts jueus, fins i tot, a donar un nom fals quan encarreguen un taxi.
La tensió antisemita
“França té la major comunitat jueva i la major comunitat àrab musulmana d’Europa, raó per la qual, cada cop que la situació es complica a Israel i Palestina, sistemàticament l’impacte es deixa sentir amb força al nostre país”, explica Anne-Bénédicte Hoffner, subdirectora del diari francès La Croix, en declaracions recollides pel portal SIR. D’aquesta manera, la periodista treu ferro a la declaració del ministre de l’Interior francès: “Tota la carrera política de Darmanin s’ha basat a accentuar i endurir les divisions i presentar-se com a l’únic bastió de la seguretat a França. Però la situació és més complexa”, adverteix Hoffner.
Per a la directora del portal catòlic, “el fil de les tensions antisemites es manté tibant i s’està posant a prova”, però malgrat la cada cop més difícil situació a Terra Santa i la fragilitat dels suburbis de les grans ciutats franceses, encara resisteix sense trencar-se”. “Sembla un miracle”, reconeix la periodista, alhora que adverteix que la prioritat és garantir que el fil no es trenqui quan el conflicte a Israel-Palestina assoleixi el seu “punt màxim de crueltat”.
Un dels darrers actes antisemites a França va tenir lloc l’any 2012 a Toulouse i Montauban, quan Mohammed Merah va cometre un atemptat en el qual van perdre la vida set persones, entre elles tres nens i un professor d’una escola jueva. “Durant els darrers dies hem vist horribles i greus actes antisemites, però afortunadament, encara no hi ha hagut cap jueu apunyalat o atacat”, comenta Hoffner.
La resposta dels bisbes francesos
En un moment de gran complexitat i dramatisme, a França van ser apreciades les paraules de Monsenyor Éric de Moulins-Beaufort, que durant el parlament d’obertura de l’Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal de França a Lorda, encara en curs ha expressat, en nom de tots els bisbes francesos, la seva “profunda preocupació” pels “germans i germanes jueus, tan sovint, tan fàcilment, objecte d’odi a tot el món” i ha demanat l’alliberament dels ostatges israelians que es troben en mans de Hamàs des del passat 7 d’octubre. I, “amb no menys força”, el prelat ha volgut mostrar també la comunió de l’Església francesa amb la població de Gaza, “sotmesa —ha recordat— a terribles bombardejos, que maten a civils que es troben presoners de la voluntat de mal de Hamàs i de l’operació de represàlia d’Israel”.
Quan tot just es compleix un mes des del nou esclat de la violència, el nombre de civils morts a Gaza pels atacs indiscriminats de l’exèrcit israelià supera els 10.000, entre ells, 4.104 nens i adolescents, segons les autoritats sanitàries de la Franja.
