La parròquia catòlica de la Sagrada Família de Gaza està de dol. El passat dissabte 16 de desembre, un grup de franctiradors estratègicament situats en edificis pròxims al temple van matar a plena llum del dia dues dones que es trobaven refugiades a l’interior. Eren una mare i una filla, de nom Nahida i Samar, respectivament, i es disposaven a sortir de l’església amb la intenció de dirigir-se al convent situat al complex parroquial. Els seus noms van ser recordats l’endemà de l’atac per part del papa Francesc, després del res marià de l’Àngelus.
Mentrestant, a l’interior de la parròquia, continuen prop de 600 fidels en un estat de precarietat absoluta: “Vivim sense possibilitat d’obtenir ajuda, ni aigua ni electricitat“, ha lamentat recentment la germana Nabila Saleh, una de les monges que s’hi troben tancades. Una situació de duresa extrema a la qual se sumen les morts d’aquestes dues dones i les d’un centenar de fidels que han perdut la seva vida des del passat mes d’octubre. Un d’aquests casos és el d’Ilham Farah, un professor de música que amb vuitanta anys va ser atropellat pels soldats de l’exèrcit israelià el mes passat.
Els funerals de les dues dones es van celebrar a la mateixa església poques hores després del seu assassinat, “tan aviat com Israel va permetre l’eliminació dels seus cossos“, ha detallat Saleh, i aquesta setmana les seves despulles reposen ja al petit cementiri que es troba dins la parròquia. Un espai on els passadissos s’han convertit en improvisades habitacions per poder-hi dormir, i on el soroll dels tancs i els míssils, a l’exterior, és la tònica general de cada dia. “No sabem com acabarem“, ha assegurat la religiosa.
