La Comunitat Bahá’í d’Espanya cataloga de “procés històric” la decisió que ha pres el Govern d’Espanya de declarar-ne el “notori arrelament”, tal com va dictar l’ordre del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i la Memòria Democràtica que es va publicar el passat dimarts al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Així és com s’ha expressat a través dels seus canals oficials aquesta comunitat, que compta amb 5.000 membres i 17 llocs de culte al país.
Aquesta comunitat ha rebut l’anunci després de complir amb tots els requisits necessaris per poder-ho fer, com ara estar més de tres dècades inscrita al Registre d’Entitats Religioses (en fa 55 que hi és) i tenir una presència en un mínim de deu comunitats autònomes (es troba en un total de 15 comunitats i ciutats autònomes). En aquest sentit, la seva estructura interna contempla la celebració d’assemblees nacionals i locals, i dedica els esforços a desenvolupar activitat de caràcter educatiu.
“Amb aquesta decisió, Espanya i la seva administració fan un avenç en el procés de voler igualar els drets de les minories religioses”, va manifestar, en un comunicat oficial, Patrícia Daemi, membre de l’equip jurídic de la Comunitat Bahá’í. Un avenç que permetrà les comunitats religioses de la fe bahá’í la possibilitat de donar validesa als matrimonis que celebri i tenir capacitat formal d’establir un procés de negociació bilateral amb el Govern.
La fe bahá’í és una religió amb més de vuit milions de seguidors al món i el seu posicionament principal és el de dotar d’unitat la humanitat. Des que es va establir a Espanya el 1946, compta amb més de 5.000 membres a tot el país, tots ells d’orígens culturals i ètnics diversos.
“És un reconeixement molt merescut”
Des de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat s’ha valorat positivament aquesta decisió, que converteix els bahá’is en la cinquena confessió que té aquestes característiques, juntament amb els mormons, els budistes, testimonis de Jehovà i l’Església ortodoxa. Així és com ho ha fet saber a Flama el seu responsable, Carles Armengol, segons el qual l’atorgament d’aquest reconeixement, “fet de manera reglada per l’Estat”, respon a “una molt merescuda tasca que té un arrelament plenament acreditat”. “Per a Afers Religiosos és una satisfacció que la comunitat hagi aconseguit aquest reconeixement com a confessió religiosa”, ha assegurat.
“La presència de la comunitat bahá’í a Catalunya —ha prosseguit Armengol— és especialment rellevant tant per la seva antiguitat com pel nombre de comunitats i espais de culte. Mantenen una cordial relació de cooperació amb les institucions i amb les altres confessions”. D’altra banda, el director general d’Afers Religiosos ha volgut remarcar la “significativa presència bahá’í en les iniciatives de diàleg interreligiós a casa nostra”.
