La impossibilitat de plantejar reclamacions o demandes jurídiques a Nicaragua ha portat a la Companyia de Jesús a estudiar eventuals denúncies al govern de Daniel Ortega a través d’organismes internacionals que vetllen pels drets humans, com ara Nacions Unides i l’OEA (Organització dels Estats Americans). Així revela en una entrevista a Religión Digital el jesuïta espanyol José María Tojeira, catedràtic de la UCA i portaveu oficial de la Companyia per a la qüestió de la dissolució de l’orde religiós al país centreamericà.
Referint-se a la situació actual dels membres de la Companyia a Nicaragua, Tojeira, que viu al Salvador des de 1985, afirma que la preocupació fonamental és la de l’expulsió o fins i tot la detenció. “Donada l’absència pràcticament total d’estat de dret, es pot esperar qualsevol cosa”, reconeix. “Però els jesuïtes —afegeix— continuen en els seus llocs de treball enmig de les dificultats. De moment, a part dels ancians, hi ha un jesuïta nicaragüenc al qual se li ha impedit tornar a Nicaragua (l’exrector de la UCA), l’actual rector de la UCA, també nicaragüenca, ha sortit del país, i un rector jesuïta, assetjat i amenaçat, també ha sortit. Els altres, uns 11, continuen treballant en les institucions esmentades”.
“A Nicaragua s’ha instal·lat un règim de terror, de presó, confiscació de béns, amenaces de divers tipus, expulsions del país molt més dur del que va existir en altres països. Certament, s’ha matat menys, però el control del pensament lliure i de la crítica, amb els seus mecanismes de desterrament i tancament, ha estat molt més opressiu per a la consciència de la gent”, reconeix el jesuïta després de ser preguntat pels possibles paral·lelismes entre la situació actual a Nicaragua i la que es va viure al Salvador entre 1979 i 1992, en el context d’una la guerra civil que va propiciar l’assassinat de sis jesuïtes a la UCA.
Tojeira, que remarca que a Nicaragua “el problema no és només amb els jesuïtes sinó amb l’Església en general“. En aquest sentit, recorda l’empresonament del bisbe Rolando Álvarez, l’expulsió de les germanes de la Mare Teresa, la retirada de la nacionalitat a sacerdots i un bisbe nicaragüencs, les amenaces a congregacions religioses i l’apropiació dels seus béns. Un cúmul de mesures repressives que el jesuïta considera “part de la persecució a l’Església dins d’un context de persecució també a opositors polítics, defensors dels drets humans i periodistes independents”.
“L’escalada contra l’Església ve motivada per la defensa dels drets de les persones, per les crides de l’Església a la pau social i el diàleg i per la denúncia profètica de la brutal repressió de manifestacions de protesta esdevingudes l’any 2018”, assegura el catedràtic de la UCA.
Pel que fa a la possibilitat que el papa Francesc, també jesuïta, es pronunciï públicament sobre el tema, Tojeira coneix la solidaritat del pontífex vers la Companyia a Nicaragua, però també és conscient que Francesc ha de mesurar les seves paraules per no “repercutir negativament” a l’interior dels països on hi ha un clima de repressió. “Va defensar molt clarament a Mons. Álvarez, però entenem que és complicat a ell estar intervenint públicament en els conflictes, per les conseqüències que puguin tenir per a uns altres. A nosaltres ens n’hi ha prou amb saber que ens dona suport, encara que no ho digui en públic”, conclou.