La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va reiterar la seva invitació al Govern de Nicaragua i al seu president, Daniel Ortega, a “cessar els atacs a la llibertat religiosa, la persecució de l’Església catòlica i alliberar totes les persones privades arbitràriament de la seva llibertat”. Ho va fer en un comunicat publicat el passat divendres 15 de setembre en el qual va deixar palesa un cop més la seva preocupació per la detenció arbitrària de vuit sacerdots, entre ells el bisbe de Matagalpa, Rolando Álvarez, que es troba empresonat des del passat 26 de febrer deplorable per “traïció a la pàtria”.
CIDH també va fer referència a la darrera detenció d’un capellà nicaragüenc coneguda fins ara, la del P. Osman José Amador, de la diòcesi d’Estelí i director de Càritas Estelí, que va ser arrestat el passat 8 de setembre amb l’ús de la força per la Policia Nacional. “Fins ara no hi ha hagut informació sobre les raons de la detenció, la situació jurídica o el lloc on es troba el sacerdot”, va assegurar el comunicat, que també va denunciar la privació de la llibertat dels sacerdots Eugenio Rodríguez Benavides i Leonardo Guevara Gutiérrez, investigats pel seu treball a Càritas Estelí.
L’organització també va advertir de l’empitjorament progressiu des del 2022 de la situació de persecució que pateix l’Església catòlica en un context de tancament de l’espai cívic i democràtic en totes les esferes: “Hi ha fets que consisteixen en la detenció arbitrària, la detenció i l’expulsió del país de sacerdots i religioses sense garantir un judici just, així com en l’expropiació de les seves propietats”, va denunciar CIDH. Aquest clima repressiu també va provocar, segons va recordar la comissió, la congelació per part de l’Estat dels comptes bancaris d’almenys tres de les nou diòcesis de l’Església catòlica per suposats actes il·legals relacionats amb el blanqueig de diners.
“En un país amb la majoria de la població que professa la religió catòlica, com Nicaragua, la política estatal de supressió de l’espai cívic ha tingut com a conseqüència també la lesió de la llibertat religiosa de la població”, va lamentar la CIDH.
