Els dies 28 i 29 de juny va tenir lloc a La Salle Bonanova la 23a edició de les Jornades de Responsables de Catequesi, organitzades pel Secretariat Interdiocesà de Catalunya (SIC). La trobada, amb el lema “La missió del responsable en la formació del catequista”, va aplegar entre 60 i 70 responsables de catequesi de Catalunya i les Illes Balears, incloent-hi laics, sacerdots i religiosos. Una de les participants va ser Isabel Campmany, delegada de catequesi del Bisbat de Sant Feliu, que en aquesta conversa amb Flama tot just després de l’esdeveniment recorda la importància de continuar treballant units per enfortir la catequesi i adaptar-la a les necessitats de les noves generacions.
Com ha vist la participació en aquestes jornades?
Pot semblar que ha baixat respecte a anys anteriors. Però aquesta formació no es dirigeix a tots els catequistes, que poden ser religiosos, religioses i sacerdots… sinó que va dirigida només als responsables de la catequesi en els seus centres. Per això el nombre d’assistents pot semblar baix. Aquestes formacions estan adreçades específicament a les persones responsables de la coordinació de la catequesi a les parròquies i comunitats. N’hi ha d’altres que organitza el Secretariat de Catequesi de Catalunya i les Illes, que són per a tots els catequistes, a més de les que es fan a cada diòcesi.
La Jornada ha estat molt centrada en el rol del responsable en la formació dels catequistes. És important tenir en compte que l’últim responsable de les parròquies és el rector o el mossèn, però moltes vegades aquesta tasca es delega a una persona que fa de coordinador.
Com afecta això la relació amb els fidels?
És positiu i convenient tenir un catequista responsable de la catequesi a la parròquia. Com dic, hi ha hagut un canvi de figura referent. Ara, en la majoria dels casos, són mares de família que desenvolupen aquest rol. Elles tenen una visió propera de les necessitats i realitats de les famílies que demanen la catequesi. Aquesta col·laboració entre laics i preveres enriqueix la tasca catequètica, facilita l’acollida i ajuda a comprendre les persones.
Ha notat canvis en les famílies que sol·liciten la catequesi?
Abans, la transmissió de la fe es feia en família i culturalment en societat. Ara, ens trobem persones que demanen la formació cristiana per als seus fills perquè realment ho desitgen o bé per tradició familiar. Tanmateix, ens trobem amb un gran desconeixement de la fe, i això fa que la formació dels catequistes esdevingui imprescindible per tal d’abordar com cal la tasca encomanada.
I quina és la situació actual pel que fa a la formació dels catequistes?
Cada diòcesi té el pla de formació que creu convenient. A les parròquies, aquesta formació es fa tant quan es preparen les sessions que després rebran els infants, joves, o adults com en sessions formatives específiques. Aquí el mateix catequista té ocasió de madurar en la fe i enriquir-ne el contingut. Des del Secretariat Interdiocesà de Catequesi també es prepara la formació de catequistes. Aquest organisme està format per tots els delegats de les diòcesis catalanes i les Illes, que es reuneixen mensualment per tal d’elaborar els materials catequètics i posar en comú les necessitats en aquest àmbit i planificat la formació.
Quins reptes veieu en la formació dels catequistes i la implicació de les famílies?
Un dels reptes és la manca de compromís en tots els àmbits. Ser catequista és un compromís, igual que ser cristià. Hi ha persones que volen ser catequistes i se senten cridades a fer-ho, però els manca aquesta formació inicial i bàsica. És per això que és tan important oferir formació constant i adient. El fet que les famílies visquin un estrès tant laboral com familiar tampoc no els ajuda a l’hora de viure l’espiritualitat i plantejar-se un compromís amb la comunitat cristiana.
Com es pot fomentar la implicació dels joves en la catequesi en aquest món tan ràpid i immediat?
En primer lloc, cal despertar l’interès. No es tracta només d’ensenyar els continguts de la fe, sinó de fer-ho interessant, engrescador i il·lusionant perquè els joves vulguin conèixer-ne més. Cal un primer anunci que faciliti l’obertura del cor a l’Esperit. També hem de tenir en compte les seves realitats i fer una oferta il·lusionant i esperançada que respongui a les seves necessitats i horaris.
Quina visió té del futur de la catequesi i la formació religiosa?
Soc optimista. Penso que Déu estima aquest món i que nosaltres hem de posar-nos a la seva disposició per trobar la manera de fer arribar el seu missatge. També confio en l’Esperit Sant, que ens guia en aquest camí. Tot i les dificultats, crec que el nostre món necessita l’anunci de l’Evangeli i és la nostra feina donar resposta a les inquietuds del nostre temps i fer l’esforç que calgui per arribar a les persones allà on són.
