Com és habitual, desenes de turistes, principalment d’origen coreà, omplien la plaça de l’Abadia de Montserrat durant la vigília de la diada de la Mare de Déu de Montserrat. Era l’última abans de la celebració dels mil anys del cenobi (del 7 de setembre de 2024 al 8 de desembre de 2025) i, per això, totes les fotografies que s’enduien de la seva façana tenien incorporada la lona blanca que, des de fa uns dies, hi llueix amb el logotip elaborat amb motiu del mil·lenari, fet pel dissenyador Carles Ortega. “Haurem de tornar-hi per veure-ho“, deia un d’ells, procedent de Seül amb un grup d’amics i familiars.
En aquest context de ple ritme ascendent de visites, Montserrat va presentar, el passat divendres, la que serà, per al prior benedictí Bernat Juliol, “la Festa Major de Catalunya“, tal com va referir-se aquest monjo des de la sala de premsa del Museu de Montserrat a la celebració del mil·lenari del monestir, de la qual, com a comissari dels actes que inclourà, va exposar-ne els principals detalls.
Un mil·lenari religiós, cultural, participatiu i social
Per la seva part, el Pare Abat Manel Gasch, també va presentar al mateix museu les principals activitats del mil·lenari davant d’unes 140 persones, entre les quals hi havia representants d’entitats i particulars que han volgut patrocinar-los. Va ser el cas, per exemple, de Rafael Rodríguez-Ponga, rector de la Universitat Abat Oliba CEU, present en una jornada que va posar el compte enrere per a l’inici d’una celebració de gran escala que tindrà quatre eixos: el religiós, el cultural, el participatiu i el social.
Però el miler d’actes que s’acabaran fent en aquest any jubilar montserratí no s’haurien pogut dissenyar des de fa més de dues dècades sense “els valors de perseverança i estabilitat que avui podem fer presents com a cristians, monjos i benedictins en un món que ha fet de l’acceleració i el canvi el seu marc habitual”, com va recordar l’abat envers els mil anys de presència benedictina gairebé ininterrompuda a Montserrat.
D’aquesta manera, l’abadia encara els mesos previs per fer realitat esdeveniments religiosos com ara una trobada de 120 abats de la Congregació Subiaco-Montecassino, de la qual forma part el Monestir de Montserrat (celebrada històricament en diferents parts d’Itàlia), i unes altres de moviments cristians de Catalunya; l’estrena d’un documental sobre la vida monàstica a Montserrat; la inauguració d’un vídeomapatge a la façana de la basílica de Santa Maria, o la celebració de nombroses romeries.
“No podrem portar Obama, però el Papa potser sí”
Juliol es considera una de les anelles que configuren la cadena de persones que han convertit Montserrat en un element rellevant a les seves vides. Així va expressar aquest monjo, entre els més joves d’una comunitat de quaranta-vuit religiosos, la seva contribució en els mil anys del monestir. Per això, va utilitzar la sensació de basarda per definir el seu estat d’ànim: “No es pot estar a l’altura dels personatges que ens han precedit”, va admetre.
Però la seva voluntat —com la de la resta de la comunitat montserratina— és celebrar una festa en què el plat fort sigui, per exemple, la presència d’alguna autoritat mundial: “No podrem portar Barack Obama, però el Papa potser sí”, va assegurar als periodistes abans de començar. “Per als jesuïtes, de fet, Montserrat és un lloc molt important, com li va passar a Sant Ignasi de Loiola”.
Un altre dels objectius del mil·lenari també vol ser, en paraules del pare Juliol, arribar a més públic jove: “És un element que tenim molt present i que necessitem impulsar perquè la vida monàstica que mantenim pugui arrelar més en societats com la nostra”, va argumentar. “Volem fer que Montserrat sigui encomanadissa“, va recalcar Bernat Juliol. Els pròxims mesos seran determinants per aconseguir-ho.
