“El treball és més lent del que volem”. El secretari general i portaveu de la CEE, César García Magán, ha admès la lentitud del procés de reparació integral de les víctimes de la pederàstia a Espanya. Un treball que al final d’aquesta Assemblea Plenària electoral ha aprovat els “principis informadors” del pla de reparació anunciat pels bisbes espanyols que, en un futur no plantejat, “emanaran les normes generals que s’aplicaran en els casos de reparació”.
Sense comptar amb víctimes, perquè Magán no ha volgut respondre a la pregunta de si, per fi, la Conferència Episcopal (i no cada bisbe en la seva diòcesi) escoltarà els supervivents, i si participaran en els processos de reparació integral dels quals parla la CEE en aquest pla de reparació integral.
Un pla que, afegeix la nota, “està orientat a posar a les víctimes en el centre, evitar que els casos d’abusos a menors tornin a repetir-se. Alhora que planteja com oferir a les víctimes una reparació integral i adequada donant resposta a la demanda que cada cas particular requereixi”.
D’altra banda, el director del Servei d’Assessorament a les Oficines de Protecció de menors, Mons. Jesús Torrente, també ha portat a la Plenària l’informe del treball realitzat per les oficines durant 2023.
En aquest període s’ha duplicat el nombre de persones que han rebut formació per a la prevenció d’abusos: han estat 250.000 persones; entre elles 180.000 nens i adolescents, prop de 30.000 professors, 22.000 pares i mares, 8.000 sacerdots i consagrats i 8.200 monitors.
Més de la meitat dels seminaristes espanyols van rebre formació sobre aquesta qüestió. La labor de formació és l’eix de la prevenció dels abusos que està desenvolupant l’Església. També les oficines van acollir el testimoniatge de 155 persones que havien sofert abusos des dels anys 40 fins als nostres dies.
La migració no és delinqüència
La Plenària, que conclou aquest divendres, ha aprovat una exhortació pastoral “Comunitats acollidores i missioneres. Exhortació pastoral sobre la identitat i marc de la Pastoral amb migrants”, un text redactat per la Subcomissió Episcopal per a les Migracions i la Mobilitat humana, però que compta també amb les aportacions dels bisbes de la Subcomissió Episcopal per a l’Acció Caritativa i Social. “Volem prioritzar la situació de joves, menors, dones embarassades, i assegurar la dignitat de les persones que es troben en centres d’acolliment i aeroports”, va afegir Magán.
Un text que, segons apunta la nota, “aporta un enfocament transversal amb l’objectiu d’aprofundir en la proximitat, la catolicitat, l’hospitalitat, la cultura de la trobada i la ciutadania plena, com a eixos per a promoure la integració de les persones immigrades i la seva diversitat cultural a tots els nivells de la vida del Poble de Déu”, i “proposa una pedagogia pastoral més centrada a treballar en xarxa i per projectes”, amb un conjunt de fins a 42 propostes i bones pràctiques, amb la mirada especial als migrants que es troben a Barajas o a l’illa d’El Hierro. “És una aportació al conjunt de la societat davant aquest drama de les persones que emigren”.
Els criteris d’acció que suggereix l’exhortació, que encara no s’ha presentat, són “el dret a no haver de migrar, el dret a migrar i a la ciutadania mundial, la necessitat d’una autoritat mundial, la importància de la dimensió catòlica de l’Església i el desenvolupament en cada pastoral d’aquest poble de Déu que és «catòlic», així es desenvolupa en cada pastoral, l’horitzó de la cultura de la trobada”. Es tracta, també, de “fer una pastoral on la diversitat en harmonia sigui el mode de caminar junts”.
“Certament, ha d’haver-hi una regulació per a la defensa dels mateixos migrants, perquè no caiguin en les xarxes de màfies, que són noves esclavituds”, ha dit Magán, qui ha insistit que “l’actual legislació espanyola feia pràcticament impossible la regularització de la família d’un migrant, encara que aquest fos legal”.
A preguntes d’alguns mitjans que han volgut vincular immigració amb delinqüència, el portaveu episcopal ha sigut rotund en assenyalar que “no es pot fer una equació que immigrant-il·legal és igual a violador, lladre, delinqüent. Que hi ha immigrants il·legals que han delinquit? Sí, també ciutadans espanyols”, ha remarcat el bisbe, qui ha informat que “a Espanya tenim immigrants il·legals que són sacerdots, perquè van haver de fugir dels seus països, i que estan treballant al servei dels catòlics espanyols”. “Les fronteres les hem inventat els homes, no les va fer Déu”, ha culminat.
Enquesta sobre seminaris
Respecte als seminaris, els bisbes han rebut el document amb els criteris per a l’actualització de la formació sacerdotal inicial en els Seminaris Majors de les Esglésies particulars que conformen la Conferència Episcopal Espanyola, que “assenyala les pautes i els criteris que s’han de posar en marxa en les diòcesis” d’aquí a 2026. Al temps, els bisbes van aprovar la constitució d’una Comissió ad hoc, formada per vuit rectors de diferents zones, per a continuar treballant conjuntament sobre aquest tema.
Està previst que els bisbes estableixin un calendari de treball i assenyalin els temes “que s’inclouran en una enquesta que contestaran tots els prelats sobre aquesta qüestió”, i de la qual tampoc es s’ha sabut gaire.
*Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
