La silueta arquitectònica de Barcelona, observada des dels edificis més alts, continua mantenint un valor patrimonial que ni el temps ni la contaminació poden erradicar. Al bell mig de la ciutat, un dels exemples més clars d’això la Catedral de Barcelona, que aquest dimecres ha inaugurat unes importants obres de restauració dels vitralls i els terrats, així com el nou arxiu digital, per tal de continuar escrivint la seva llarga història.
Iniciada al claustre catedralici i continuada als terrats, la presentació d’aquesta restauració estructural (sumada a la digitalització del voluminós arxiu que acullen les parets del temple) ha comptat amb la presència de l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, i representants polítics com ara la vicepresidenta del govern català, Laura Vilagrà, o el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, que han remarcat la rellevància dels fons culturals, juntament amb els europeus, per acabar finançant el cost total d’aquestes actuacions: 2.562.326 euros.
Mentre a l’exterior del temple el termòmetre turístic creixia en plena temporada alta d’estiu i provocava les tradicionals cues a les portes de la catedral, les mirades, des de l’interior, es dirigien als poc més de 200 metres quadrats de vitralls que des de la seva neteja permeten l’accés d’una major quantitat de llum. Uns elements decoratius convertits en un dels més ben conservats i voluminosos de Catalunya i que, durant tot el 2023, van poder contemplar fins a 1,8 milions de visitants, 747.000 dels quals ho van fer de manera orquestrada a través de visites culturals dirigides específicament a tots ells.
On tots ells també podran accedir amb una major seguretat i amb la possibilitat de veure una panoràmica més gran de la ciutat serà al terrat de la catedral, on la comitiva política ha tingut l’opció de passejar-s’hi. Ho han fet, això sí, amb la participació i l’acurada explicació didàctica que n’han fet diversos dels canonges del Capítol catedralici, com ara el seu degà, Santiago Bueno, així com de Josep M. Turull, administrador de culte i fàbrica. Després, la descoberta d’una placa commemorativa ha posat en relleu com el patrimoni, tot i la seva fragilitat, també és una de les majors herències de l’ésser humà al planeta.
