Els catòlics nicaragüencs han rebut la carta pastoral enviada pel papa Francesc amb una barreja d’esperança i temor davant un possible increment de la persecució religiosa que duu a terme el règim de Daniel Ortega i Rosario Murillo des de l’inici de la crisi sociopolítica que viu el país centreamericà des de l’abril del 2018.
Per al frare dominic hispano-nicaragüenc Rafael Aragón Marina, Francesc havia de tenir “un gest de proximitat i amor” amb els fidels catòlics de Nicaragua i destaca que el pontífex no ha volgut enviar la carta a l’Episcopat, sinó al poble, per evitar que les seves paraules serveixin d’excusa per incrementar l’assetjament “indigne” que el govern de Managua manté contra l’Església.
“Normalment, els papes escriuen als pobles en moments extraordinaris. Que Francesc prengués la decisió d’escriure als nicaragüencs és un gest molt significatiu per al nostre poble, que viu agressions i persecucions diàries, amb assetjament i detencions constants”, expressa el frare dominic.
Aragón Marina sap de què parla. És part de la llarga llista de religiosos a qui el govern d’Ortega ha impedit tornar al país per haver estat crític amb la seva deriva totalitària. L’informe “Nicaragua, una Iglesia perseguida” detalla que entre els anys 2018 i 2024, l’Església catòlica nicaragüenca ha patit 870 atacs perpetrats per l’Estat.
Per la seva banda, Cristhian Alvarenga, exmembre del departament de comunicació de la Diòcesi de León, manifesta que la missiva de Francesc arriba en un moment “oportú” per ratificar la pastoral que l’Església nicaragüenca ha dut a terme acompanyant el poble en la seva lluita pels drets humans i la democratització del país.
“La resposta a aquesta carta (de Francesc) serà més persecució cap a l’Església i els agents de pastoral. Ortega i Murillo actuen així: toquen Déu amb les mans brutes perquè imposen un poder manipulador que s’allunya del Déu de la justícia i la llibertat”, subratlla Alvarenga.
Segons la premsa local independent, que opera des de l’exili, aquest dimarts es va saber que el sacerdot Floriano Vargas havia estat desterrat del país i enviat a Ciutat de Panamà. El rector havia estat detingut l’1 de desembre després de celebrar l’eucaristia a la ciutat de Nueva Guinea, a la Regió Autònoma de l’Atlàntic Sud (RAAS, est de Nicaragua).
“Al país ja existeix un poder totalitari que va fer un gir cap a la dictadura, que no sols persegueix els dissidents sinó que busca eliminar la fe de la gent. En aquest context, la carta de Francesc és pastoral, però també profètica perquè li diu a la gent ‘aferrin-se a la fe i a l’Església’, que és el que ha fet el poble des de 2018”, destaca Alvarenga.
Un matrimoni presidencial contra l’Església
A finals de novembre, el règim nicaragüenc va aprovar a l’Assemblea Nacional una reforma parcial de la Constitució. L’oposició i la societat civil a l’exili van denunciar que es tracta d’una esmena total del text de 1987, ja que s’ha alterat el 90% del contingut i s’ha transformat l’Estat d’un sistema democràtic i representatiu a un sistema “revolucionari”.
L’article 14 de la Constitució, que indicava que Nicaragua era un estat laic, ha estat modificat per afegir que cap institució religiosa present al país pot estar sotmesa a “control estranger”, una afirmació que ha encès les alarmes dins del país. Al mateix paràgraf, s’hi ha afegit que “ningú pot utilitzar la religió per atemptar contra l’ordre públic”, una clara al·lusió a les processons catòliques que la població utilitzava per mostrar el seu descontentament amb el règim.
“Amb aquestes reformes, el perill per als catòlics és que, només per assistir a missa o esdeveniments religiosos o per treballar en parròquies i diòcesis, poden ser vigilats. Això és quelcom que ja havien fet. A l’Església se li han congelat els comptes bancaris, els bisbes no poden fer pronunciaments, i les activitats públiques només es permeten dins dels temples”, explica Miguel Mendoza, periodista i expres polític, desterrat als Estats Units des del febrer del 2022.
Mendoza considera que la pretensió del govern d’Ortega, a través de la reforma constitucional, de desvincular l’Església nicaragüenca del Vaticà és fora de lloc. “A Nicaragua és un risc ser catòlic, és un risc expressar-se des d’un púlpit, perquè sabem que sovint envien simpatitzants sandinistes a vigilar els sacerdots”, afirma el periodista, que dirigeix el programa informatiu El Informante.
Per la seva banda, el periodista Houston Castillo, co-director de la plataforma Realidades, manifesta que l’objectiu de la persecució religiosa del règim de Managua és que Ortega i Murillo controlin totalment l’Església catòlica nicaragüenca, inclosa la designació de sacerdots afins com a líders de les diòcesis que han quedat sense bisbes residencials a causa de l’exili o el desterrament.
“Aquesta dictadura el que vol fer és arribar a alguna mena de negociació i tenir un model com el que té la Xina, on existeix l’Església, però existeix un consens per al nomenament de bisbes entre la dictadura xinesa i l’Església catòlica. Ortega, per a mi, té un problema de narcisisme molt gran i es creu un estadista mundial al nivell de Vladímir Putin, llavors crec que el que vol és arribar a una negociació directa amb el Papa”, insisteix Castillo.
La manipulació religiosa de l’orteguisme
El règim de Daniel Ortega manté, per boca de la seva esposa i ara copresidenta, Rosario Murillo, en llenguatge pseudoreligiós que reafirma que el govern del seu espòs és “cristià, socialista i solidari”, arribant a fer activitats religioses paral·leles a les que organitza l’Església, com va ocórrer durant la pandèmia de COVID-19, quan els bisbes van tancar els temples i van convidar la població a fer servir mascareta i mantenir la distància social mentre l’Estat multiplicava els esdeveniments de masses i realitzava processons organitzades pels ajuntaments i les institucions públiques com l’Institut de Turisme (INTUR).
“Existeixen persones dins de Nicaragua ben enteses en la matèria que asseguren que Rosario Murillo vol fer la seva pròpia Església, i ella ser l’encarregada d’establir la doctrina religiosa a Nicaragua. Per què ella s’apropia en els discursos dels passatges bíblics i de coses en les quals creuen els catòlics? Precisament, perquè el catolicisme és massa gran i no el pot fer desaparèixer, ni tombar, ni vèncer”, explica el periodista Mendoza.
El frare Rafael Aragó va més enllà i assegura que la finalitat de Murillo és la manipulació de les consciències per a afermar el totalitarisme a Nicaragua.
“Rosario Murillo vol instaurar un sincretisme religiós, per controlar el pensament, les consciències i els lideratges de la religió al poble de Nicaragua. La persecució religiosa es continuarà donant mentre existeixin laics, religiosos i sacerdots que aixequen la seva veu crítica per a defensar la llibertat de consciència i la llibertat religiosa”, analitza el frare dominic exiliat a San José de Costa Rica, que recorda que el dictador Anastasio Somoza Debayle –enderrocat per la revolució sandinista en 1979-, mai es va atrevir a confrontar o perseguir l’Església catòlica.
“Somoza sempre va respectar la llibertat de consciència. Donya Rosario (Murillo) el que vol és dominar les consciències. No solament que ningú s’oposi elements crítics al seu govern, sinó el que pretén és dominar les consciències i la cultura del poble de Nicaragua, i que la religió formi part de la cultura, i ser ella la que incideix en això. Hi ha una persecució molt irrespectuosa contra la llibertat religiosa i de consciència, i a aquest nivell no va arribar Somoza”, va denunciar el pare Aragó, que va viure durant 40 anys al país centreamericà i que durant la revolució sandinista va motivar als cristians de base de tot l’Estat espanyol –incloent Catalunya- a realitzar solidaritat amb Nicaragua.
L’esperança enmig de la persecució
Tots els entrevistats amb els quals va parlar Flama manifesten que les paraules de Francesc són un signe de proximitat amb un país que viu afligit per un govern autoritari que persegueix la fe catòlica i qualsevol tipus de dissens.
“Sense el suport de la comunitat internacional, els Ortega Murillo es caragolaran al poder, com han fet fins ara i arrasaran amb tot. Són un règim inhumà que aprofundirè la seva malvolença contra tot el que els incomodi. El treball de l’Església els incomoda, llavors ells aprofundiran la persecució religiosa”, va lamentar el comunicador Cristhian Alvarenga.
El frare Aragó per la seva part remarca que els catòlics han de reforçar el seu compromís cristià “sense arriscar la vida”, animant a la lectura de la Bíblia en família o amics i a escoltar l’eucaristia per les xarxes socials si tenen temor a patir la persecució del orteguisme.
“Que existeixi tota una solidaritat entorn de la participació religiosa i que es mantinguin fermes. Relataven que dins del país hi havia famílies celebrant la novena a la Immaculada Concepció amb les banderes de Nicaragua i de l’Església. La meva crida és que en aquest ambient íntim s’enforteixi la pertinença a la gran tradició de l’Església i que des d’allí articulem una fe profunda”, insisteix el pare Aragó, que des de l’exili transmet l’eucaristia els diumenges per a Nicaragua des de Radi Veritas.
El frare dominic puntualitza que la fe i l’Església a Nicaragua sortiran enfortides després de la persecució religiosa. “Nicaragüencs amb un gran compromís polític a San José de Costa Rica diuen que estan valorant la fe, i desitgen acompanyament pastoral de sacerdots. La fe està ressorgint fortament a Nicaragua des del personal. Cal acompanyar-ho amb el testimoniatge i amb el res del rosari i la lectura de la Bíblia amb ulls nous”.
Una carta papal ‘censurada’ a Nicaragua
En el cas de la carta del papa Francesc, fonts consultades dins de Nicaragua per FLAMA van manifestar que l’orientació del cardenal arquebisbe de Managua, Leopoldo Brenes, cap a les diferents plataformes i mitjans de l’Església dins del país ha estat la de no compartir el missatge del pontífex per a no irritar al règim.
Segons hem pogut constatar, en les principals xarxes socials de l’Església nicaragüenca no va ser compartida la carta pastoral de Francisco cap als feligresos del país centreamericà, qui es van assabentar de la mateixa a través dels mitjans de comunicació catòlics estrangers.
