Després d’anys de reivindicacions, els frescos d’Helios Gómez dedicats a la Mare de Déu de la Mercè a l’anomenada Capella Gitana de la presó Model de Barcelona, seran restaurats pel Departament de Cultura de la mà del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
L’actuació consistirà a descobrir i consolidar les pintures murals originals que el reconegut artista va fer en homenatge als presos d’ètnia gitana a la cel·la número 1 del primer pis a la quarta galeria a l’antic corredor dels presos condemnats a mort i que cobria les funcions d’oratori.
L’obra no es pot veure des del 1998 perquè va quedar tapada sota diverses capes de pintura que encara les cobreixen. “El greuge es va produir sota la direcció de la llavors consellera de Justícia, Núria de Gispert, que adduint ‘raons d’higiene’, va fer contravenir la Llei de propietat intel·lectual”, explica a Flama Gabriel Gómez, fill de l’artista i president de l’Associació Cultural Helios Gómez.
Una expressió de gitanitat
La cel·la, de 7,6 m², va ser pintada l’any 1950, durant una de les estades del pintor, cartellista i poeta Helios Gómez a la presó. El nom de la capella s’explica pel fet que tots els personatges, inclosa la Verge i el Nen, estan representats amb la pell fosca característica de l’ètnia gitana, a la qual pertanyia l’artista.
Segons apunta Gabriel Gómez, l’obra, a més d’acostar la fe a la població reclusa, també era una expressió de la gitanitat del mateix artista, un reconeixement a la història del poble gitano a Catalunya i Espanya, “sempre oblidat i marginat”, i als republicans perseguits i empresonats per les seves idees polítiques.
El pintor, nascut al sevillà barri de Triana l’any 1905 i conegut pels seus vincles amb el moviment anarquista i comunista, hauria pintat els frescos cedint a la insistència del director espiritual de la presó, el sacerdot mercedari Bienvenido Lahoz.
“En un principi ell s’hi va negar, ja que en aquella ocasió havia estat encarcerat sense judici després d’haver creat a Barcelona la Casa d’Andalusia sense dir que era anarquista”, relata el fill de l’artista, que mai no va acceptar la invitació de l’aleshores ministre de Treball, Migracions i Seguretat, Girón de Velasco, perquè s’adherís al règim franquista.
“L’artista de la corbata vermella”
Conegut com “l’artista de la corbata vermella”, Helios Gómez va iniciar-se en el món de l’art des de ben jove a la seva Sevilla natal i, gairebé de forma paral·lela, va establir vincles amb cercles anarquistes, en els quals va militar durant tota la seva vida.
La seva formació com a pintor va experimentar un punt d’inflexió en anar a viure a Barcelona, on aviat va entrar en contacte amb els nous moviments artístics europeus de les Primeres avantguardes. Les seves primeres obres estan influenciades pel cubisme, que a poc a poc va aparcar per adoptar un art en sintonia amb el moviment obrer que serà el gran leitmotiv de les seves obres.
Després d’exposar en llocs de renom com ara el Kursaal de Sevilla, l’Ateneu de Madrid o la galeria d’avantguardes Dalmau de Barcelona, durant la dictadura de Primo de Rivera, Gómez va passar llargs períodes a diferents ciutats europees com París, Brussel·les o Berlin, on va mantenir la seva militància política.
Poc abans de l’inici de la Guerra Civil Espanyola, va ser nomenat president del recentment creat sindicat d’Arts Gràfiques, i a partir de 1936, amb l’eclosió del conflicte, va combatre l’exèrcit rebel des de les barricades de Barcelona combatent les forces rebels.
Amb la derrota republicana, l’artista va passar per camps de concentració de França i Algèria, abans de retornar definitivament a Barcelona, on va crear el grup clandestí Liberación Nacional Republicana el 1944, la qual cosa el va portar a ser empresonat en diverses ocasions fins que va morir l’any 1956.
Una restauració esperada
Segons informacions de l’Ajuntament de Barcelona, el projecte de restauració de la Capella Gitana es divideix en quatre fases i es preveu que tingui una durada aproximada de tres mesos. Culminarà amb la museïtzació de l’espai en consonància amb la resta de l’Espai Memorial que s’ubicarà a la quarta galeria i al panòptic.
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya va inspeccionar la capella per primer cop l’any 1999, amb la Model encara en actiu. Gràcies a diverses cales de prospecció, els tècnics van comprovar que les pintures estaven ben adherides a la seva capa de preparació de guix, i que hi ha mínim dues capes de pintura plàstica a sobre d’elles. La intervenció va quedar aturada després d’aquesta visita a l’espera que la presó deixés de funcionar, fet que es va produir el 2017.
Durant els darrers vint-i-cinc anys, nombroses veus de la cultura, la política i les lletres catalanes han donat suport a la demanda de rehabilitació de l’obra promoguda per l’Associació Cultural Helios Gómez, que es dedica a investigar per a la recollida de dades sobre la vida i l’obra de l’artista així com al rescat, protecció i divulgació del seu llegat.
