“El motiu pel qual he sortit del meu país i he emigrat cap als Estats Units han sigut les ‘maras’: són el pitjor que hi ha hagut a Hondures i un dia em van voler ficar a la força i em van dir que si no entrava em podien matar a mi o a la meva família”.
Així s’explica, sense mostrar el seu rostre, l’hondureny Franklin, una de les moltes persones que s’han vist obligades a fugir del seu país d’origen per culpa de la violència i la pobresa extrema. La seva és una de les veus del vídeo amb què Mans Unides, que és una de les entitats que dona suport al projecte, commemora aquest dilluns 18 de desembre el Dia Internacional del Migrant 2023.
“Jo vaig sortir del meu país per amenaces i violència, no hi tenia suport de ningú. A la meva mamà li havien cremat la casa, i jo caminava pidolant al carrer”, afirma Kenya, un altre dels testimonis del vídeo, mentre sosté als seus braços el seu fill de curta edat. Kenya i Franklin expliquen la seva història des de “La 72“, un refugi gestionat pels franciscans que brinda atenció i una mica de pau a les persones refugiades i sol·licitants d’asil que es troben de pas a Mèxic. Situat molt ben a prop de les vies per les quals passa el tren conegut ‘La Bèstia’ (tren de càrrega que travessa Mèxic i que ha estat utilitzat per molts migrants com a mitjà de transport per a intentar arribar als Estats Units), ‘La 72″ és l’únic lloc de Tenosique, estat de Tabasco (sud-est de Mèxic), que atén els migrants que transiten cada any pel país desproveïts de document identificatiu.
“Rebem entre 15.000 i 20.000 migrants cada any i els donem suport en diferents eixos: donant-los hostalatge, alimentació, atenció mèdica i psicològica, acompanyament i representació legal. També en accions d’incidència davant les autoritats migratòries i la formació de xarxes d’acolliment en les comunitats de pas”, explica al vídeo Alejandra Conde Molina, responsable d’àrea en “La 72”.
“La 72” rep aquest nom per commemorar una tragèdia: la massacre de 72 migrants d’Amèrica Central i del Sud a San Fernando, Tamaulipas, l’agost de 2010 a les mans del càrtel dels Zetes. El refugi va néixer un any després d’aquest tràgic succés que va commocionar el món. I ho va fer no sols per a atendre les persones migrants que ingressen a Mèxic per la frontera amb Guatemala, sinó també, com explica Mans Unides, per a recordar a aquests 72 homes i dones brutalment assassinats.
Una aposta ferma per la immigració
“Actualment, els albergs sobrepassen la seva capacitat i la situació és de crisi humanitària. Diàriament, arriben a les fronteres mexicanes 16.000 migrants”, assegura Juan de Amunátegui, coordinador de Projectes a Amèrica de Mans Unides, amb qui l’ONG parla amb motiu del Dia Internacional del Migrant 2023.
Què s’hi troben, a les fronteres, totes aquestes persones? Sobretot, rebuig i discriminació, com sosté Amunátegui. “Però també es troben institucions com ‘La 72‘, que els acullen amb les mans obertes”, explica.Quan les persones arriben a “La 72” se’ls brinden diverses opcions per a encarar el seu futur: la primera d’elles és iniciar el procés de tramitació de l’estatus de refugiat, que els permetrà seguir el seu camí de forma més segura; mentre que la segona és descansar alguns dies i seguir la ruta en situació administrativa irregular.
“L’aposta de Mans Unides per la migració és ferma en els 55 països del món on tenim presència”, assegura Amunátegui. “Allà on hi ha fluxos migratoris, hi ha Mans Unides donant suport als migrants, als refugiats i intentant que es respectin, en la mesura del possible, els seus drets humans”, conclou el responsable de l’ONG catòlica.
