Tretze veus i una sola causa, el sensellarisme. Aquests són els ingredients principals d’un documental elaborat a foc lent durant l’últim any pels joves voluntaris que Càritas Catalunya té desplegats en diverses diòcesis, i que veurà la llum el 21 de gener, a les set de la tarda, als Cinemes Girona de Barcelona, “per bé que hi hagi la intenció de portar-lo a tots els racons de les nostres terres”, afegeix Eric Fernández, coautor de l’obra, infermer i voluntari des de fa més d’una dècada d’aquesta entitat diocesana.
“Tot i això, ja és un honor veure el resultat del nostre treball en una d’aquestes sales de cinema”, continua un Fernández que, al costat de persones com Roger Llorens, graduat en Economia d’Empresa i voluntari de Càritas Barcelona, va mantenir tretze entrevistes amb usuaris dels programes impulsats per aquesta organització i que tenen un vincle estret amb algun dels recursos residencials de Càritas. “Primer volíem plasmar-hi el sensellarisme en cada diòcesi, però finalment es va optar per retratar les tretze variants de sensellarisme que existeixen avui en dia, representades per cada un d’ells”, admet el primer.
Inspirats per un documental que es va produir des de la delegació de joves que Càritas té a la diòcesi de Girona, “que vam conèixer en una trobada celebrada el març del 2023 i organitzada pel Grup Confederal de Càritas Espanyola”, com recorda Llorens, els autors d’aquest curtmetratge reconeixen que van haver de formar-se abans d’entrar en acció: “Havíem de comprendre bé el que ens trobaríem i vam dissenyar a consciència unes preguntes que ens permetessin elaborar un guió que reflectís l’objectiu del treball, és a dir, el de denunciar-hi una realitat que, com molts de nosaltres pensem, viu amagada“, manté Fernández.
Per a Llorens, “visualitzar el sensellarisme genera un missatge contundent“, ja que, per a ell, s’elimina un dels seus estereotips més estesos: “No és només viure a la intempèrie, ja que el sensellarisme condensa un ventall de situacions molt diferents”, reconeix. Per això, com indica Llorens, “la intervenció pública i la sensibilització de la societat són necessàries per poder comprendre’l millor”. Aquesta és la conclusió a la qual també arriba Fernández, per a qui “el sensellarisme no entén de nacionalitats ni de sexes“.
“Viure en un infrahabitatge o patir violència també et fa ser un sensesostre”
El documental ha servit als seus autors per comprendre que “tenir una llar és molt més que tenir un sostre, ja que tot depèn de la seguretat que hi hagi en viure-hi”, com diu un dels dos autors d’aquest film, per a qui “situacions com ara viure en un infrahabitatge, compartir un mateix pis amb dues famílies, o patir violència de gènere, també et converteixen en una persona sense llar, i, per tant, en una persona vulnerable”. Tots dos participaran, amb motiu de l’estrena del documental, en un col·loqui en què també intervindran alguns dels seus tretze protagonistes, un dels quals va substituir en un darrer moment a un primer testimoni perquè “va rebre una trucada de feina el dia que s’anava a entrevistar”, conclouen.
