L’organista Josep Solé (Sabadell, 1974) afegirà aquest mes de setembre dues noves experiències vitals a la llarga llista de moments transcendents que ha viscut: d’una banda, el segon concert d’orgue que farà a la parròquia de la Santíssima Trinitat del poble on va néixer —amb motiu del norantè aniversari del temple— des que viu a Roma, el 2004, i, de l’altra, la celebració dels seus cinquanta anys.
Seran dues fites que aquest exprofessor de música a l’Escola Sant Nicolau de Sabadell viurà amb la mateixa il·lusió amb què, el desembre del 2003, entrava a la basílica de Sant Pere del Vaticà per primera vegada i rebia un impuls que el demanava canviar d’aires: “Allò em va encendre la llum“, sosté. Era la llum que, el 2009, el permetia ser organista d’aquella basílica després d’un anecdòtic i providencial passatge (“vaig entrar com a feligrès i, el mateix dia, vaig sortir havent tocat l’orgue”, apunta).
Abans d’això, el pont per arribar-hi va ser el que va posar-li l’aleshores director (del 1995 al 2012) del Pontifici Institut de Música Sacra de Roma, el també català Valentí Miserachs, i, “a pesar que a l’escola on treballava tenia una bona feina”, com reconeix, estudiar a Roma va ser el seu trampolí. Allà és on va ser organista de les basíliques de Santa Maria Major i Sant Llorenç Extramurs, i, en l’actualitat, és pare de dos infants que canten i toquen el piano al cor de la Capella Sixtina, que Solé acompanya organísticament en els seus assajos, i marit d’una dona mexicana, Maria Eugenia Guerrero, corista a Sant Pere.
L’organista de la basílica vaticana i de les celebracions litúrgiques del papa Francesc (i de Benet XVI en començar a rellevar intermitentment James Goettsche, fins que el va succeir el 2018) ha assaborit els anhels que tenia des d’adolescent, quan els seus pares (“Josep i Maria, com no podia ser de cap altra manera”, ironitza) l’acompanyaven a la Passió d’Esparreguera, on va conèixer el primer orgue de la seva vida. Després d’aquell, és incomptable la xifra dels orgues que ha tocat; només a Mèxic, aquest estiu, ha fet un total de sis concerts. “Els he fet mentre visitava, com faig cada dos anys, la meva família política”, explica.
“Francesc és melòman, però no té el coneixement musical que tenia Benet XVI”
Solé, que escolta música clàssica, fins i tot, mentre condueix, va trobar en Benet XVI un “guia” que va marcar els seus primers anys. “Era un punt de referència, litúrgicament i musicalment, i això s’observava en com seleccionava la música que havia de sonar, com vestia o com volia que fossin les celebracions i els rituals”, apunta el músic vallesà. “Era un dels nostres”, indica, referint-se a les virtuts musicals del pontífex. Per això, l’organista no oblidarà mai el seu funeral, el gener del 2023. “Vaig tenir l’honor de poder fer-hi present un dels compositors que l’alemany més admirava, Johann Sebastian Bach“, manté.
En canvi, Francesc, “que és un gran amant de la música”, és per a Solé un Papa que accepta qualsevol suggeriment musical, sense posar-hi cullerada. “Cadascú és com és i té el coneixement que té”, hi rebla. Però sigui quin sigui el Papa que tingui davant, Solé té clara la seva missió quan és davant de l’orgue: “El més important és saber trobar empatia, des de la música, amb les veus que intervenen en cada moment, anant de la mà i caminant junts, tal com vol fer la mare Església amb tots els seus fills“, acaba.
