L’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926) ha entrat en la recta final de convertir-se en el primer arquitecte beatificat de la història. En aquest punt, una associació canònica ha pres el relleu, recentment, de l’associació cívica que promovia la conversió en sant d’un dels catalans més universals de tots els temps. És l’Associació Canònica Pro Canonització Antoni Gaudí. Presidida pel cardenal Joan Josep Omella, entre els seus membres hi ha el rector, des del 2018, de la basílica de la Sagrada Família, Josep Maria Turull.
Quan es va iniciar el procés per convertir Antoni Gaudí en molt més que l’arquitecte de joies arquitectòniques com ara la basílica de Sagrada Família?
Va ser el 1992. El P. Ignasi Segarra es va proposar, amb un grup de laics, d’aconseguir la beatificació d’Antoni Gaudí. Es van constituir en una associació civil i van començar els treballs perquè la Santa Seu, a través de l’Arquebisbat de Barcelona, conegués millor aquest arquitecte. En una última etapa per fer efectiva aquesta beatificació, es va demanar des de Roma que aquest procés estigués liderat per una institució eclesial. Així és com va traspassar-se’n la direcció a la nova associació, aquest últim any. En aquest sentit, mentre l’Arquebisbat de Barcelona s’encarrega de la part administrativa i dels tràmits davant de la Santa Seu, l’Associació Canònica Pro Canonització Antoni Gaudí vetlla per la difusió i la devoció en relació amb la figura d’Antoni Gaudí, en l’àmbit més estrictament religiós.
Quina importància té en aquest procés la positio (el “posicionament”) sobre la causa de beatificació de Gaudí que s’ha posat en coneixement del Dicasteri de les Causes dels Sants?
Aquí és on estem ara. Aquest és un element clau. Es va presentar a principis d’aquest any i ha d’anar fent el recorregut que li pertoca. Després de fer un primer pas, consistent en una adequació de la positio per part d’una comissió d’investigadors, els quals van fer-ne una valoració històrica plenament positiva, els pròxims passos també seran significatius. Una comissió de teòlegs també haurà de dir-hi la seva. Aquí és on es revisarà que no existeixi cap aspecte que contradigui el pensament de l’Església catòlica en la vida i obra d’Antoni Gaudí. Si el procés progressés, posteriorment, la plenària del Dicasteri de les Causes dels Sants, formada per cardenals i bisbes, debatria si el procés de beatificació pot portar-se fins al final. És a dir, fins a les mans del papa Francesc, qui tindrà l’última paraula.
Creu que hi hauria possibilitats de veure completada aquesta beatificació el 2026, coincidint amb el centenari de la mort de l’arquitecte?
La part més lenta ja està passada. A partir d’ara, el recorregut del procés pot tenir un ritme més ràpid. És possible que durant el 2024 o el 2025 puguem assistir a l’aprovació de la plenària del Dicasteri. Si això es donés, un decret declararia que Antoni Gaudí pot ser considerat venerable, el pas previ a la beatificació. Per tant, no es descarta la possibilitat de completar aquesta decisió el 2026, cent anys després de morir.
En cas de ser beatificat, seria el primer arquitecte en aconseguir-ho?
Sembla que en seria el primer. Hi ha artistes que ho han estat, com ara Fra Angelico (1395-1455), però no hi consten arquitectes. Parlem d’un laic, un artista i una persona implicada socialment, culturalment i políticament en el seu temps, sobretot, des d’una fe que progressa al llarg de la seva vida.
Amb tot, quins podrien ser els miracles d’Antoni Gaudí?
N’hi va haver dos, que no segueixen l’estil tradicional de guarició (tot i que hi ha un possible miracle que s’està estudiant). El primer, que, malgrat les immenses dificultats que hi ha hagut, la Sagrada Família s’acabarà aviat. I, el segon, l’efecte que produeix la basílica cap a la gent, ja que aconsegueix generar una enorme admiració a qui hi accedeix per primera vegada —fins i tot als més ateus. En aquest sentit, la forma com està construït el temple fa que tothom se senti partícip del misteri en cadascuna de les celebracions litúrgiques.
Quin és aquest miracle que s’està estudiant?
Tenim un possible miracle que va rebre un infant que, tot i pensar-se que era mort, està feliç i content a l’hora present. Caldrà veure, però, si això es pot considerar com un miracle per assolir la beatificació.
