“Amb 58 anys, un capellà no és jove, encara que se’l consideri com a tal”, manifesta Josep Maria Turull, el rector del temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona quan se li pregunta si aspira a superar els vint-i-cinc anys com a rector del seu antecessor, Lluís Bonet. Aquesta, però, no és la seva preocupació, ja que “el prioritari, des que vaig ser nomenat rector d’aquest temple, és fer bé el meu servei”, apunta des del seu despatx, situat en uns locals parroquials, al cor de la Sagrada Família, amb una activitat trepidant. “Demano a Déu i a Antoni Gaudí la llum necessària per ser-hi mentre la meva acció sigui un servei”, sosté.
Estem en uns locals parroquials que tenen molta vida, oi?
En aquests locals parroquials acostuma a haver-hi molta vida, sobretot a última hora de la tarda. En qualsevol moment de la setmana, aquests passadissos són freqüentats per diversos grups parroquials, com ara el de la Comunitat de Sant Egidi, que celebra el dinar de Nadal per a les persones que no tenen llar i els avis que viuen sols, així com el de l’Escolania, que canta en les misses de la Cripta; el dels infants que fan catequesi i que, alhora, reben reforç escolar amb la col·laboració de Càritas Diocesana; el dels integrants de la Camerata Internacional de Barcelona que venen a assajar, o qualsevol altre grup.
Això demostra que la Sagrada Família no és només un element d’atracció turística?
És clar que sí. Gràcies a Déu, la Sagrada Família té molta vida parroquial, i això es fa evident en els àmbits de la celebració i del creixement de la fe, en el de la caritat i en el cultural i musical. Jo destacaria, a banda de tot això, dos aspectes rellevants en què se submergeix el dia a dia de la Sagrada Família. D’una banda, la importància que donen moltíssimes famílies de la ciutat al fet de batejar els seus fills aquí; aquest passat 2024 hem fregat unes xifres similars a les de l’any anterior, ja que han estat més de 180 els infants als quals se’ls ha administrat el primer dels sagraments del cristianisme. I, de l’altra, l’equip de preparació per al matrimoni de la basílica està observant com continua progressant significativament la seva tasca, incrementant tots els seus cursos. Durant el 2024, vam tenir, de mitjana, un casament per setmana.
¿Gestionar tota aquesta feina com a rector és comparable a la que poden fer deu sacerdots, per exemple, en una altra àrea diocesana amb menys afluència de feligresos?
Diria que la feina que es fa aquí és molt agradable i s’intenta viure, també, de manera molt agradable. A banda de batejos i casaments, hi ha un altre grup que cada vegada reclama més tots els nostres esforços, el del catecumenat: fa tres anys, només eren dues persones i, actualment, ja ens trobem amb vint-i-set. Podríem dir que les xifres que tenim damunt de les mans són diferents de les que hi ha en altres parts.
Quin llegat ha acabat recollint del seu antecessor, Lluís Bonet, a qui va acompanyar un temps?
Vaig començar al seu costat el 2011, observant la seva manera de fer les coses, sobretot pel que fa a la gestió de les misses extraordinàries que aleshores i durant sis anys s’hi van estar celebrant, de forma exclusiva. Quan ja teníem al cardenal Joan Josep Omella a Barcelona, des del 2015, es va pensar que, per passar a fer-hi celebracions ordinàries, això interessaria sobretot als turistes que la visitaven, per la qual cosa la missa internacional, des del 2017, va ser una de les meves primeres herències com a rector.
Aquesta missa també és un dels principals atractius de la Sagrada Família a l’hora d’apropar feligresos?
En efecte. Vam començar amb un aforament per a 800 persones i ara estem en 900, per bé que pràcticament sempre s’acaba quedant gent al carrer sense poder accedir-hi. Des que jo vaig ser nomenat rector de la basílica, a més, les celebracions ordinàries van passar de fer-se a la Cripta a acabar celebrant-se a la basílica.
“Rebre aquesta ajuda serà vital per a nosaltres”. Això és el que ens deia el responsable d’una de les 56 entitats barcelonines que el 2024 van ser beneficiàries de la primera convocatòria d’ajuts econòmics del Fons d’Acció Social (FAS) de la Sagrada Família. Està content d’haver arribat fins a aquest punt?
Sí, totalment. Tot plegat té a veure amb la tasca de la gran quantitat de mecenes privats, però també dels turistes que visiten la basílica, els quals no estan pagant una entrada estrictament per fer-ho, ja que fan un donatiu per rebre el perdó dels seus pecats, contribuint, així, a la construcció del temple expiatori i a la creació d’aquest fons. Sempre hi ha hagut aquesta consciència caritativa, i ara més. En la pròxima edició, que ja s’ha presentat, s’han pogut superar els tres milions d’euros per cofinançar projectes socials.
Aquest 2025, amb motiu de l’Any Sant, la Sagrada Família és temple jubilar. Com creu que ho viurà?
Serà un autèntic goig per a la nostra parròquia contribuir, en el si de l’Església de Barcelona i al costat dels altres set temples jubilars, a créixer en la virtut de l’esperança i a oferir el do de la indulgència. Probablement, ens passarà una cosa semblant al que ens va passar amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut del 2023, en què moltíssima gent d’arreu del planeta va venir aquí aprofitant que viatjava a Lisboa, la ciutat on se celebrava. Això passarà, per tant, quan molta gent decideixi anar a Roma el 2025.
És complicat caure en la desesperança després d’amarar-se de l’ambient de l’interior, no ho creu?
És com un miracle, el que s’hi sent, a l’interior de la basílica. S’ha de viure, certament, i per això es pot constatar que, quan s’explica la Sagrada Família, aquest miracle que no computa per a la beatificació d’Antoni Gaudí, cada vegada més encarrilada, obre la boca literalment d’admiració i, després, el cor a Déu. Recordo el pas d’un seminarista convertit al cristianisme que venia del món agnòstic i que va viure precisament aquesta sensació. En aquest sentit, considero que en un moment amb tants cors tancats a Déu, un instrument com aquest temple fa caure els prejudicis; també entenc, així, que el papa Benet XVI volgués venir el 2010 a consagrar-la, ja que va entendre que era una obra mestra de la Via Pulchritudinis.
El 2024 quedarà marcat per la presència, a la Sagrada Família, del cardenal Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem, i per la beatificació de Gaietà Clausellas i Antoni Tort, màrtirs de la persecució religiosa. Com va viure els dos esdeveniments?
Tots dos esdeveniments són signes de pau que vam poder viure a la basílica durant el 2024: en el primer, el patriarca llatí de Jerusalem va posar en relleu que la pau ha de prevaldre davant del conflicte a l’Orient Mitjà, que en aquell moment feia poc que s’havia iniciat, i, en el segon, la beatificació d’aquests dos màrtirs de la persecució religiosa va ser un exercici per aprendre i reivindicar com aquestes dues persones, testimonis de caritat de la seva època, van viure la seva fe fins a les últimes conseqüències, com ho va fer Jesús, mirant de vèncer el mal amb el bé i concedint el perdó als que els estaven assassinant.
Creu que veurem el papa Francesc a la Sagrada Família?
Té la invitació; la que va fer-li el cardenal de Barcelona i la que li han fet posteriorment alguns polítics catalans que l’han visitat al Vaticà. Si pot, si ho desitja i si ho creu oportú, ho farà; esperem que així sia.
