Quan Josep Maria Rambla (Barcelona, 1933) sentia el nom d’Ignasi de Loiola tant a l’escola en què va formar-se durant els seus primers anys com en els cercles familiars en què es movia, va observar que el personatge podia ser un referent per a la seva vida. Des d’aquella etapa, l’erudit jesuïta continua sentint-se seduït amb el sant i pelegrí basc, a qui defineix com “un home pobre i enamorat de Déu”. “Tot i que passo dels noranta anys continuo apropant-me a ell des de l’àmbit de la investigació”, assegura Rambla en el prefaci del quadern Barcelona en la vida d’Ignasi de Loiola (1524-1526), editat per Cristianisme i Justícia, i presentat el passat 24 de març a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.
“Si girem la mirada cinc-cents anys enrere, des d’aquest 2025, observem que Loiola es trobava en l’equador de la seva segona estada a Barcelona, més llarga que la primera, de setmanes”, contextualitza Rambla des de la seu dels Jesuïtes a Catalunya, al centre de la capital catalana. I és des de Barcelona on, “després de commemorar-se el 500 aniversari de la seva conversió i l’inici del seu viatge a Terra Santa”, com recorda el religiós barceloní, “sorgeix un treball necessari com aquest, en què s’aprofundeix en la manera com la ciutat va ser un tombant decisiu per a ell, un nou sentit de fer les coses”.
Això ha estat possible gràcies a l’estudi fet per Laura Rius, Glòria Andrés i Lluís Ylla, que en aquesta publicació exploren el marc acadèmic, l’ambient cultural i les relacions humanes de qui seria el fundador de la Companyia de Jesús, i s’endinsen en com es desenvolupava la seva espiritualitat, mentre estudiava i es feia un lloc entre els barcelonins i les barcelonines d’aquell temps.
Complementant el treball publicat fa una dècada pel també jesuïta Miquel Lop (1929-2023), titulat Records ignasians a Barcelona i editat pel mateix segell, “el nou quadern és un esbós d’aquella experiència ignasiana, que cadascú pot completar de la manera que vulgui i que pren més consciència del que va significar per al pelegrí”, sosté Rambla, “amb l’objectiu de continuar prolongant-lo en les nostres vides“.
En comptes de viure la seva fe des d’una soledat, Ignasi de Loiola es va endinsar en una ciutat que encara vivia les seqüeles de la terrible pesta negra (1348) i de la Guerra Civil catalana (1462-1472) dels segles anteriors, “extraient-ne tot l’enriquiment que va poder“, continua qui ha estat també professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i ha treballat en els terrenys de la pastoral i l’acompanyament espiritual.
Així és com la Catedral de Barcelona, l’església dels Sants Just i Pastor o la basílica de Santa Maria del Mar passen a ser “refugis de la seva fe“, com precisa el barceloní, i “un estímul decisiu per crear un llegat que encara ha de continuar recordant-se i investigant-se durant molts més anys“, conclou l’expert.
