“A Llorenç Gomis, el concepte de periodisme religiós no li convencia: creia que s’havia d’explicar la religió com s’expliquen la resta de fenòmens humans“. Amb aquestes paraules es referia, l’octubre de 2021, el periodista i director d’El Periódico, Albert Sáez, al tipus de periodisme que defensava Llorenç Gomis (nascut a Barcelona el 1924 i mort, a la mateixa ciutat, el 2005) en la seva relació amb el fet religiós.
Ho feia davant les càmeres que van col·locar-hi al davant el periodista Jordi Pacheco i el realitzador Raimon Cartró, directors del documental Llorenç Gomis, el mestre serè, que es presenta aquest dijous (a les 18:00 hores) a l’Auditori Blanquerna de Barcelona, i que ha comptat amb el suport d’una vintena de mecenes entre els quals hi ha particulars i entitats com ara Blanquerna, El Ciervo i la Fundació Doctor Albert Bonet.
Al costat de Sáez, per aquest treball audiovisual desfilen una munió de persones que van compartir múltiples etapes a prop del poeta i periodista barceloní —com ara la seva dona, Roser Bofill, les seves filles i companys de professió, com ara Lluís Foix, Jordi Pérez Colomé, Jaume Boix o Francesc Romeu—, “absorbint tot el seu coneixement i aprenent d’un dels pares de la revista El Ciervo, fundada per Gomis i altres intel·lectuals cristians l’any 1951, i que va dirigir durant més de 50 anys”, afegeix Pacheco, també director de Flama.
Així és com el documental, a banda de presentar la biografia i el llegat de Llorenç Gomis, que també va ser síndic de greuges a la Universitat Pompeu Fabra i president del Consell de la Informació de Catalunya, aposta per “oferir el seu vessant més íntim com a poeta i home de fe“, continua Pacheco.
A les portes del centenari del seu naixement, l’acte de presentació constarà del visionat del documental (de 48 minuts) i un col·loqui posterior moderat pel periodista Oriol Llop que comptarà amb la participació de Clara Gomis, filla del protagonista, Lluís Foix, així com dels dos directors del treball, el qual s’espera que pugui tenir un circuit de difusió a través de diverses plataformes. L’objectiu, preservar la mirada d’un periodista serè “que analitzava amb mirada profunda els fets que eren noticiables (per bé que Gomis i la seva revista eren mal vistos per les autoritats civils i eclesiàstiques) i que va ser capaç de veure aspectes de la realitat que potser altres no veurien“, defineix el director.
