Jordi Balsells, director de la Delegació Diocesana de Migracions al Senegal, lidera un equip multidisciplinari dedicat a abordar les necessitats de les persones en situació de mobilitat des de l’origen, el Senegal. “Ens centrem en tres àmbits principals: sensibilització, acompanyament i formació”, explica Balsells, qui també exerceix un paper clau en la coordinació amb administracions, organitzacions no governamentals i institucions finançadores.
Acompanyament psicosocial: dones i infants davant el dol
Un dels pilars de la Delegació és l’acompanyament psicosocial, especialment adreçat a dones que han perdut familiars durant la migració. “Treballem amb mares i germanes de persones desaparegudes o mortes a l’Atlàntic o al desert. Són víctimes invisibilitzades d’aquesta realitat”, detalla. L’equip de psicòlogues organitza sessions grupals on es combina el suport emocional amb una forta dimensió espiritual. Recentment, també han començat a treballar amb els fills d’aquestes dones a través de contes i jocs perquè puguin expressar el seu dolor.
A més a més, a partir del darrer any, gràcies al suport de Mans Unides, l’equip es desplaça a les zones d’emergència de la migració, allà on han naufragat embarcacions, per acompanyar els supervivents i els familiars de les víctimes, aportant-los l’acompanyament psicosocial in situ, kits alimentaris i el finançament per la repatriació del cos de les víctimes.
Emprenedoria femenina per afrontar les dificultats
Per fer front a les dures condicions socioeconòmiques, la Delegació ha impulsat un projecte d’emprenedoria femenina. “L’any passat vam començar amb un grup pilot de 15 dones, i aquest any ja són més de 100”, afirma Balsells, destacant els resultats positius. L’objectiu és donar suport tècnic i eines de gestió financera i màrqueting perquè aquestes dones, que sovint treballen en activitats informals, puguin consolidar els seus ingressos.
Moltes dones són alhora víctimes de la migració irregular. D’un dia per l’altre els homes generadors d’ingressos de la família se’n van i no tornen, i elles han d’assumir la totalitat de la gestió familiar i econòmica.
La relació entre homes i dones al Senegal en general, i a Mbour en particular, es fonamenta en una divisió clara de rols. “Tradicionalment, les dones tendeixen a centrar-se més en les tasques domèstiques encara que és cert que la gran majoria ho complementen amb petites i precàries activitats productives”, explica Balsells.
Així i tot, la situació està canviant i la independència econòmica és cada cop més un dret exigit per les dones que poc a poc troben els mitjans per exercir-lo, “encara que només sigui per diversificar els ingressos de la llar, una manera de compensar la precària situació econòmica dels seus marits que, en aquest context, i parlant majoritàriament d’una regió de pescadors i agricultors, afronta els efectes severs del canvi climàtic i de l’escassetat de peix”. Tot això ve donat per la sobreexplotació provocada pels acords de pesca amb Europa i Àsia i la pèrdua de biodiversitat que es tradueix en una reducció dràstica dels ingressos, cosa que provoca, alhora, un important èxode migratori.
El projecte contribueix a diversificar l’economia local, reduint la dependència de la pesca i el turisme alhora que afavoreix la creació de llocs de treball amb perspectiva de gènere. “El resultat directe és l’augment dels ingressos de les dones emprenedores i que aquest tingui un efecte multiplicador a l’economia local, ja que les dones reverteixen els seus ingressos a les seves famílies i comunitats”, descriu el director. I, afegeix “un altre resultat és l’autoestima i la confiança de les dones, així com la capacitat per prendre decisions i liderar els seus propis projectes. L’apoderament econòmic de les dones els dóna més veu i participació en la presa de decisions en les seves famílies i comunitats i en el camp empresarial”.
Educar per migrar amb seguretat
La sensibilització també és una part essencial de la seva tasca. Mitjançant tallers i materials pedagògics, com són imatges de fotoperiodisme que mostren les situacions adverses de la migració, un audio-revista amb testimonis anomenada “les veus de la migració” o un joc de taula que recrea el perillós camí de la migració irregular, la Delegació treballa perquè els joves prenguin decisions informades. “Els testimonis de persones que han migrat o han tornat són claus per fer entendre les dificultats reals del procés”, assenyala Balsells.
Narratives per respondre als discursos d’odi
Un altre repte és transformar els discursos que fomenten l’odi i la desinformació sobre la migració. “Treballem des de l’origen, escoltant i analitzant les aspiracions dels joves, i publiquem informes per sensibilitzar la societat”, explica el director. Aquesta feina en xarxa amb altres institucions és fonamental per promoure una comprensió més profunda de les causes de la migració.
Senegal 2050: una aposta pel futur
Tot i les dificultats, hi ha esperança en el pla Senegal 2050, que busca fomentar inversions en sectors estratègics i renegociar acords heretats de l’època colonial. “El país té recursos naturals com petroli, or i pesca, però és essencial que els beneficis arribin a tota la població”, remarca Balsells, qui considera que aquesta és una via clau per evitar que els joves hagin de migrar.
“La transformació passa per escoltar, analitzar i comunicar millor”, conclou Jordi Balsells. Amb un treball constant i un enfocament humà, la Delegació Diocesana de Migracions del Senegal és una institució referent per a aquells que viuen les realitats més dures de la migració.
