El politòleg i comunicador Jordi Armadans (Barcelona, 1968) ha esta fins fa poc director de FundiPau i, a pesar d’aquest nou camí personal que ha començat a viure, continua sent un referent a Catalunya pel que fa a la defensa dels drets humans i la recerca de la pau. Al seu assaig més recent, Pau. El valor de la vida als nostres dies (Ara Llibres, 2022), escrit durant els primers esclats de la guerra a Ucraïna, exposa una defensa total a la vida humana i acompanya els lectors a conèixer els elements que caracteritzen l’actual context geopolític en què es troba la humanitat. El llibre és, també, una reflexió reposada i documentada sobre les diverses tipologies de violència que han existit durant els últims temps.
El dimarts que ve es complirà un mes des que les tropes de Hamàs van accedir a Israel i es va desencadenar el que ja coneixem. Què més haurem de veure, a curt termini?
Tots posem la data del 7 d’octubre damunt de la taula, però és un conflicte que ve de lluny. De tant en tant, hi hem anat observant crisis momentànies i situacions de violència espectaculars, però, ara, molt probablement ens estem trobant davant d’un dels episodis més crítics en el conflicte israelià i palestí. Ningú no pot descartar que el conflicte es continuï inflamant i s’encengui per més regions, que creixi el nombre de morts a xifres molt més esgarrifoses i que hi hagi més actors i països implicats.
S’està perdent el valor de la vida humana, a hores d’ara?
Sí. Hem d’exigir a totes les parts implicades que es doni valor a la vida humana per sobre de totes les coses. Ningú no pot sostenir, racionalment, que la solució es trobarà si hi ha més morts en el conflicte. És una situació que fa massa dècades que està obert i només pot ser resolt a través del diàleg i l’entesa política.
El Papa va recordar ahir a la televisió pública italiana que la indústria d’armament mou els fils per darrere de tot plegat. Una indústria, però, que té molts vincles amb els governs.
Exacte. Els governs tenen la possibilitat de canviar les coses. Per tant, cal actuar amb honestedat, rigor i coherència, a pesar de ser testimonis d’una gran hipocresia per part d’alguns països: hi ha qui defensa la pau però després decideix actuar bèl·licament. Per això, cal fer polítiques que siguin coherents amb la pau i els drets humans. Tenir un món una mica més endreçat i just no és només un objectiu lloable en termes humans, sinó també en termes pràctics, ja que, si es continua així, el farem insostenible. ¡Ens hi juguem el futur de totes i tots!
L’ésser humà mostra el mateix valor a totes les vides humanes?
No. Si fos així, la conclusió de tot plegat seria més satisfactòria: ens esforçaríem per evitar la fam, per millorar les condicions de salut i benestar social, per impulsar els drets humans, per pal·liar el canvi climàtic, etcètera.
El món està dividit entre idealistes i realistes?
Sí, hi ha, d’un banda, idealistes que, una vegada entenen els nivells de desigualtat i de vulneració de drets humans que hi ha, amaguen el cap sota l’ala i només demanen viure en pau (cosa insostenible) i, de l’altra, realistes que volen abordar l’allau de problemes que tenim al món i s’esforcen per aconseguir-ho. Si no evitem ara aquestes catàstrofes que tenim, acabarem sent víctimes d’una catàstrofe més gran.
