Quan falta poc menys d’un any per a complir una dècada de vida, l’Ateneu Sant Pacià afronta la darrera etapa del procés de transformació que el portarà a convertir-se en la primera universitat de l’Església a Catalunya. Serà el punt culminant d’un llarg treball de desenvolupament acadèmic i institucional que ha comportat la creació de diverses facultats, com la de Filosofia i la d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí.
“La consolidació de la quarta facultat, la de Litúrgia, és un pas crucial per a ser reconeguts oficialment com una universitat, i això portarà un temps aproximat de dos anys“, avança a Flama Joan Torra, que va ser nomenat rector de la institució el passat 14 de maig en substitució d’Armand Puig.
Les següents passes inclouen la consolidació de programes acadèmics, com el batxillerat de Litúrgia, i una revisió d’aquesta per part de la Santa Seu, que va erigir l’entitat l’any 2015 a través de la ja desapareguda Congregació per a l’Educació Catòlica. “Un dels reptes principals és mantenir la diversitat i la comunió dins de la institució, aconseguint que professors i investigadors treballin junts cap a l’objectiu comú de la reflexió teològica i l’evangelització”, afirma Torra.
Plataforma acadèmica i d’investigació
El rector de Sant Pacià també destaca que la conversió en universitat “clarificarà la terminologia i estructura” tant per a Roma com per a la societat, proporcionarà “una plataforma més forta per continuar el treball acadèmic i d’investigació” i oferirà avantatges als estudiants, com accedir a intercanvis culturals i a la xarxa de biblioteques universitàries. “El fet de ser universitat —detalla Torra— donaria una plataforma més forta per continuar el nostre treball acadèmic i d’investigació”.
La universitat conservarà el nom de Sant Pacià, en honor al primer pare de l’Església de Catalunya, i no serà objecte, segons Torra, de “cap reformulació estructural en relació amb les entitats que formen part d’Ateneu, ja que la diversitat de les organitzacions és considerada una font de riquesa i fortalesa”.
A més dels avantatges acadèmics, la transició d’ateneu a universitat implica una reflexió profunda sobre la seva missió. En aquest punt, el rector subratlla la importància del context català en la teologia afirmant que “pensar en Déu no es fa de manera neutra, pensem en Déu en català”. Això és que la teologia ajuda a comprendre i apreciar la dimensió espiritual en la cultura i les problemàtiques catalanes, fent que “la reflexió teològica sigui rellevant per a la societat catalana”.
La tercera missió
Finalment, Torra posa en relleu la “tercera missió” d’Ateneu, que més d’una vegada s’ha demanat pel papa Francesc des del Vaticà a totes les institucions acadèmiques eclesiàstiques. “Això implica portar el coneixement teològic i religiós fora de les aules a través de jornades, conferències i publicacions, permet adaptar-se a les noves circumstàncies i publicar treballs de recerca rellevants per al context actual”, explica Torra. Dins d’aquesta missió, per al prevere i acadèmic també és essencial “connectar amb els joves, ajudant-los a comprendre i transmetre la fe en la seva realitat contemporània”.
Tot això s’emmarca en un pla estratègic per definir i portar a terme la missió d’Ateneu Universitari Sant Pacià. “És un procés complex que assumim amb professionalitat i il·lusió, estem treballant per definir clarament la nostra missió i com podem portar-la a terme”, apunta Torra, remarcant que es tracta d’una “entitat viva, amb alumnes, professors capaços d’adaptar-se constantment a les noves circumstàncies”.
Ateneu Sant Pacià es mostra compromès amb la seva missió i continuarà treballant per aportar el pensament teològic i religiós a la societat catalana. “És una tasca que ens apassiona i que creiem que és necessària“, conclou Torra.
