“La paraula del ministre ordenat ha de convertir-se en aquella llavor profètica i ser un incessant reclam en la cerca de nous camins perquè el Regne de Déu sigui una realitat més total”. Aquesta és una de les reflexions que formula l’arquebisbe Joan Planellas en un seminari en línia organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola amb motiu del Dia del Seminari, que se celebra aquest diumenge 16 de març sota el lema Sembradors d’esperança.
En la seva intervenció, adreçada als seminaristes de tota Espanya, l’arquebisbe de Tarragona recorda que tots els cristians, com a deixebles missioners, tenen la missió de “viure i sembrar la fe, l’esperança i la caritat que venen de Déu enmig del món” i subratlla la necessitat que “les comunitats visquin amb intensitat aquestes tres virtuts”.
Advertint que “tota vocació que ve del Senyor comporta una missió”, el prelat subratlla que la principal tasca del cristià que rep i accepta la crida del Senyor al ministeri ordenat és “la santificació i l’animació de les comunitats”. “La ‘sortida’ específica del ministeri ordenat és la comunitat cristiana, a qui és enviat com a sembrador de la fe que ens ha estat revelada, de la caritat que l’Esperit vessa sobre nosaltres i de l’esperança que ens sosté i impulsa en el camí”, assenyala l’arquebisbe de Tarragona.
Si bé Planellas reconeix que “el deure de sembrar l’Evangeli és de tots els cristians, pel que fa a “l’especificitat pròpia del ministeri ordenat” remarca, entre altres claus, que el seu carisma és “garantir a l’Església les seves arrels apostòliques, perquè sigui anunciat un Crist personalment viscut i aquell Crist que els apòstols van conèixer i van testimoniar”.
“Davant les paraules de tots els membres de la comunitat —apunta l’arquebisbe—, només la paraula de l’apòstol és la que posa l’únic fonament. Així, un diaca, prevere o bisbe generen la comunitat no sols quan la poden fundar personalment, sinó també quan la refunden mitjançant la sembra de la Paraula, mitjançant l’anunci de l’Evangeli, i per aquell indispensable alè vital que prové de la seva arrel apostòlica. No es pot, per tant, pensar en un ministeri ordenat que no sigui missioner”.
Seminaristes, “raó per a l’esperança”
La campanya de la Conferència Episcopal del Dia del Seminari d’enguany fa referència a tres realitats que estan condicionant el temps actual: la connectivitat que faciliten les tecnologies, però que provoquen l’aïllament del present, la solitud que a vegades es viu enmig de la multitud i el dolor que provoca el sofriment i la injustícia. Enmig de totes aquestes realitats, la CEE convida a descobrir “les zones lluminoses de l’aventura humana i el paper que tenen els sacerdots per a generar esperança”.
En aquest context social, els bisbes fan constar que 15.285 sacerdots catòlics exerceixen la seva missió a l’Església complint la missió d’anunciar l’Evangeli i sanar les ferides d’aquest temps. “Aquesta és, també, la motivació que anima a cadascun dels 1.036 seminaristes que es formen en els seminaris de les diòcesis espanyoles en aquest curs 2024-2025”, subratlla la campanya.
Pel que fa a la formació dels estudiants, des de la CEE es remarca que consisteix a desenvolupar progressivament les actituds i aptituds que es necessiten per a ser sembradors d’esperança sent sacerdots missioners de llarg a llarg de la geografia espanyola. “Cadascun d’aquests seminaristes és una raó per a l’esperança en els 82 seminaris que hi ha a Espanya, reunits en 57 comunitats formatives”, expressa la campanya, recordant que el pla vigent de formació té una durada d’entre 7 i 9 anys i travessa quatre etapes: propedèutica, discipular, configuradora i de síntesi vocacional, que són indispensables perquè es manifesti la idoneïtat de la vocació.
