“Aquesta sí que no me l’esperava”. Així d’esporàdica va ser la primera expressió que va fer servir Joan Planellas (Girona, 1955) des de la seu del Bisbat de Girona, el 4 de maig de 2019, per referir-se al seu nomenament com a arquebisbe de Tarragona. Ho feia, davant d’una gran expectació mediàtica, unes hores després de saber que havia de deixar enrere el seu pas com a professor i degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, on va conèixer molts dels sacerdots (aleshores seminaristes) de Tarragona, i de rebre l’encàrrec de substituir-hi Jaume Pujol, que havia presentat la seva jubilació.
Així va ser com el 8 de juny de 2019, és a dir, aquest dissabte fa cinc anys, les portes de la Catedral de Tarragona es van obrir per veure-hi passar el seu nou arquebisbe, el qual, en haver-hi accedit, el primer que va fer va ser jurar, amb la mà dreta damunt dels Evangelis, la seva defensa dels drets primacials de la seu metropolitana. Ho feia davant dels mateixos sacerdots que instants després el van acompanyar davant del Santíssim, així com de la capella de Sant Fructuós, i, finalment, de revestir-se amb les vestidures sagrades i anar en processó cap al presbiteri del temple, on el gironí no es va separar gairebé en cap moment d’homes com ara Armand Puig, aleshores rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.
Però si Planellas no s’esperava aquell nou pas en la seva trajectòria eclesiàstica, tampoc no podia esperar que en poc menys d’un any les seves motivacions al capdavant de l’Església tarragonina, així com de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), haguessin de quedar totalment paralitzades amb l’arribada de la pandèmia de coronavirus. Una traumàtica aturada en el seu trajecte episcopal que, durant l’abril del 2023, era observada, malgrat tot, com una oportunitat, tal com reconeixia a Flama: “Des que vaig iniciar el meu pontificat, la meitat del temps ha estat ocupat per una interferència notable per raons evidents. Malgrat tot, estic content amb el treball que hem anat fent”, va dir l’arquebisbe Joan Planellas.
“Ens ha transmès un esperit optimista i esperançador”
Va ser en el marc d’aquesta pandèmia, en els primers mesos del seu pontificat, quan l’Arquebisbat de Tarragona va haver de moure fitxa i impulsar, com indica Miquel Sanchis, delegat diocesà per a la pastoral de la salut i les persones amb necessitats especials, la creació d’una comissió diocesana per tal de fer front als efectes sobrevinguts a causa d’aquesta catàstrofe sanitària mundial. “A tot l’equip que formem part de la delegació ens ha transmès un esperit optimista i esperançador pel que fa a assolir les nostres prioritats pastorals evangelitzadores”, remarca Sanchis.
“L’arquebisbe, a més, ens ha acompanyat i estimulat constantment a l’hora d’organitzar les Jornades de Pastoral de la Salut dins la Campanya del Malalt, ha estat un exemple d’humilitat tot estant al servei dels pelegrinatges anuals a Lourdes”, hi afegeix Sanchis, que destaca també l’impuls de Planellas en temes de formació teològica cap als agents de pastoral de l’arxidiòcesi. Això ha sigut possible, segons argumenta aquest delegat diocesà i traumatòleg de professió, mitjançant els cursos programats des de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF).
“Pel que fa a aspectes com l’hospitalari, el residencial i el que afecta els diversos centres de discapacitats amb què comptem —afirma—, és d’agrair tot el suport que ens ha donat relacionat amb els convenis, l’organització, la millora dels serveis religiosos o les campanyes de sensibilització sobre l’eutanàsia”.
Per la seva part, Montserrat Esporrín, delegada diocesana per a la pastoral social, destaca la relació “positiva i enriquidora” entre l’arquebisbe i la seva delegació, conformada per entitats i fundacions que, tot i tenir una idiosincràsia pròpia, “sobreviuen a partir del treball en xarxa al qual dona suport Planellas“.
A més, Esporrín elogia els “profunds coneixements teològics” del prelat gironí i el seu “treball constant i pacient”, que es tradueix, assegura, en un “feedback positiu amb la delegació”.
