El bisbe emèrit de Lleida, el valencià Joan Piris, va respirar més alleugerit quan va veure per televisió l’allau de persones voluntàries que omplien la ciutat de les Arts i les Ciències de València durant el primer cap de setmana de novembre per ajudar les poblacions afectades pel pas de la DANA. També, quan va veure com joves de tot arreu omplien el País Valencià per implicar-se en aquesta causa, que va afectar d’esquitllada la població de Cullera, a la Ribera Baixa, on va néixer el 1939. “Ens estan donant una lliçó“, reflexiona des de la capital del Segrià aquest prevere jubilat que, durant els anys vuitanta, va passar per una situació similar.
El novembre de 1987, sent rector de l’església arxiprestal de Santa Caterina Màrtir d’Alzira, va viure una “experiència molt forta”, assegura, per bé que aquelles inundacions van tenir una incidència menys catastròfica que les viscudes aquest passat octubre a l’Horta Sud: el desbordament del riu Xúquer provocava que diverses poblacions de la Ribera Baixa fossin empassades per l’aigua, que superava, a l’interior de la seva parròquia, els cent quaranta centímetres d’altura. “Després d’allò, ens vam recuperar i moltíssima gent s’hi va esforçar per aconseguir-ho, tal com passa sempre en aquests contextos”, rememora l’eclesiàstic valencià. “Però no té res a veure amb el que va passar l’altre dia”, constata.
“És admirable com actuen tants joves, als quals ningú ha cridat“, subratlla Joan Piris, referint-se novament a una franja de població que s’ha convertit després de la tragèdia en una de les més “admirades” per tota la societat. “Aquesta actuació que estan protagonitzant —continua— farà que molta gent que acostumava a criticar-los perquè no s’esforcen prou pugui deixar de fer-ho definitivament”.
Des de Lleida, el contacte que manté el bisbe emèrit amb sacerdots del territori valencià és gairebé diari. Per això, destaca, per exemple, el cas del rector de l’església Nostra Senyora de Gràcia del barri de la Torre, Salvador Pastor, el qual va ser seminarista a la parròquia del Bon Pastor de València, l’última que va trepitjar Piris abans de ser nomenat pel papa Joan Pau II bisbe de Menorca, el 2001. “A través de les seves paraules, he notat que hi ha una mena de contagi per ajudar els altres que cada vegada mobilitza més persones de tota l’arxidiòcesi”, remarca Joan Piris abans de posar en relleu que, a pesar que la situació s’hagi accentuat, “aquest és un exercici que ha propiciat l’Església tota la vida”.
“En un moment en què hi ha desenes de capellans cada dia al carrer i l’arquebisbe de València, Enric Benavent, és actiu i fa el que pot, visitant les parròquies afectades, sé que l’Església valenciana sabrà refer-se de tots els danys patits“, pronostica el prelat, que destaca la “generositat” amb què el clergat fa front a una tragèdia difícilment comparable amb altres en aquesta zona. “Déu es troba en les mans i en els braços de tots ells mentre treuen fang —conclou el bisbe emèrit de Lleida—, i, com va passar a Alzira, ens ajudarà a sortir d’aquest episodi al més aviat possible”.
