Entre 1980 i 1988, Josep Tarradellas, octogenari i en els darrers anys de la seva vida, va arribar a la fi del seu mandat com a president de la Generalitat de Catalunya. Era el primer cop des de 1931 que el president es trobava sense responsabilitat política, però durant el seu retir no es va arraconar sinó que va continuar treballant per mantenir la seva influència. D’aquell darrer període de la vida del polític català ha volgut deixar constància Joan Esculies amb Tarradellas, un retir actiu (Cossetània) setè i darrer volum de la col·lecció “Els documents de l’Arxiu Tarradellas”.
Presentat al Monestir de Poblet el passat dilluns 19 de juny, el llibre d’Esculies palesa la importància de Josep Tarradellas (1899-1988) com a vèrtex, també durant el darrer període de la seva vida, de la política catalana i espanyola; també posa de manifest la filosofia política del president i la seva concepció d’allò que havia de ser la Generalitat; la relació amb els governs de l’Estat i el paper que aspirava per a Catalunya dins l’Espanya de les autonomies que començava a agafar forma un cop superada la Transició.
Per a Joan Esculies, el missatge de Joan Tarradellas manté encara tota la seva vigència a la Catalunya actual. “Tarradellas va apostar sempre per la unitat dels catalans al voltant del president de la Generalitat. Era partidari de no establir divisions dins la política catalanista perquè considerava que els catalans, en ser pocs, perdien força si cada un anava pel seu compte”, assegura Esculies, màxim expert en la figura de Tarradellas.
Al llarg d’aquesta nova obra, es desgrana la relació del president Tarradellas amb el seu successor Jordi Pujol i els presidents de l’Estat Adolfo Suárez i Felipe González, així com amb els partits polítics i líders respectius. També la seva visió d’episodis crucials dels primers anys de la democràcia, com el 23-F, d’institucions com la monarquia i, sobretot, la importància que va donar al seu llegat polític per mitjà de la creació de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.
Amb aquesta obra, l’Arxiu Tarradellas del Monestir de Poblet tanca la col·lecció ‘Els documents de l’Arxiu Tarradellas’ després de deu anys de feina, amb la satisfacció d’haver pogut apropar un mica més a la ciutadania la biografia del president Tarradellas a través de la documentació conservada a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, un vast fons documental de més de 2 milions de pàgines de documentació, obert al públic per a la seva consulta.
“Ho hem volgut reivindicar en la celebració del Dia internacional dels Arxius al Monestir de Poblet, remarcant la singularitat dels documents conservats als Arxius”, destaca Núria Gavarró, directora de l’Arxiu Tarradellas. “Estem contents que sigui Joan Esculies, gran coneixedor de la figura de Tarradellas, qui tanqui la col·lecció tenint en compte que també va signar el primer volum”, conclou Gavarró.
