Quinze anys després de la seva mort, la petjada que va deixar el bisbe auxiliar de Barcelona continua ben viva en l’Església i la societat catalana. I una de les facetes per la qual molts el recorden encara és la seva passió pels mitjans de comunicació, que va assolir un dels seus moments més memorables amb el debat que va protagonitzar, als estudis de Ràdio Estel, amb l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. A aquest fet es va referir precisament el capellà Jaume Aymar, exdirector de l’emissora de l’arquebisbat, el passat dijous al monestir de Sant Pau del Camp durant la presentació del llibre Mireu els lliris del camp.
Moderat per Teresa Pou, exdirectora de Ràdio Estel, l’acte va consistir en un col·loqui que va comptar amb la presència del periodista Antoni Bassas; de l’editor Eduard Fornés; del capellà Jaume Aymar, i del periodista Marcel·lí Joan. Tampoc van faltar a la cita personalitats eclesiàstiques i polítiques com ara l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, el bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadías, i l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.
L’obra, editada per Jordi Breu, conté una cinquantena d’experiències al voltant del bisbe Carrera, l’home que va considerar Ràdio Estel “la nineta dels seus ulls“, tal com va expressar el periodista Antoni Bassas, amb qui Carrera va compartir també llargues tertúlies radiofòniques a Catalunya Ràdio. “Era un home que creia en els mitjans de comunicació per difondre el missatge de l’Església, per bé que podia posar-se en jardins indesitjables; a pesar d’això, ho feia perquè tenia un dolor pel menyspreu de l’Església a Catalunya, on havia anat perdent protagonisme i autèntics referents”, va dir.
Però Carrera, “que tenia credibilitat davant les càmeres”, com va resumir el periodista Marcel·lí Joan, no només va destacar en aquest vessant, sinó que també va ser un eclesiàstic senzill i caracteritzat per treballar braç a braç amb les persones més necessitades en parròquies obreres com les del barri de Llefià, a Badalona, i de Sant Isidre, a l’Hospitalet de Llobregat. “Va esdevenir un pont de diàleg amb la societat civil“, va mantenir Joan, que durant la seva intevenció va recordar una situació que va continuar tensant la seva relació amb el cardenal i arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles (1926-2013): “Quan ETA va declarar la treva del 1998, Arnaldo Otegui va ser convidat a un sopar celebrat a Barcelona, i Carrera va anar-hi, guanyant-se la crítica del cardenal”, va puntualitzar.
Un eclesiàstic fidel a les seves conviccions
“No podem obviar la crisi que es va viure en el si de la cúria barcelonina, el 2000”, va prosseguir Marcel·lí Joan. Una crisi, en aquest sentit, que va representar la part més fosca en la vida del bisbe Carrera. “Va renunciar com a arquebisbe, però va continuar humilment fent la seva tasca mentre que, algú altre, en el seu lloc, hauria marxat cap a casa tot tractant de portar la contrària al cardenal Carles”, va reconèixer Joan. Una acció que Carrera va desenvolupar, també, quan el cardenal Lluís Martínez Sistach va agafar les regnes de l’Arquebisbat de Barcelona, el 2004. “Però la pitjor crisi que va viure —va matisar Aymar— va ser la de perdre la seva mare, Josefina Plana, i la seva secretària, Mercè Palomares“.
Puntal de la societat civil i “gairebé l’únic autor del document Arrels cristianes de Catalunya“, en paraules del bisbe Jaume Camprodon (1926-2016) i recollides per Marcel·lí Joan, l’eclesiàstic va ser, definit per Antoni Bassas, “més que un bisbe“. Una concepció, però, que “té quelcom de negatiu —hi va afegir—, en haver d’atribuir a persones com ell característiques trobades a faltar en la nostra organització col·lectiva”.
