El 13 de novembre de 2018 moria a la Residència Sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona el teòleg i capellà gironí Joan Busquets, que arribava als 84 anys després d’una llarga malaltia. Un temps abans, qui va ser un dels quatre relators del Concili Provincial Tarraconense —fa trenta anys—, rebia en la seva última llar la docent Dolors Puigdevall (Fornells de la Selva, 1955), també participant en aquell històric esdeveniment de 1995 en ser membre del Consell Diocesà de Pastoral del bisbat de Girona: “Em va impactar molt que un teòleg d’alta volada com ell, que va ser degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i rector del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya quan es va celebrar aquell concili provincial em digués que Déu no havia acabat d’arrodonir del tot el món en haver-se deixat pendent la tasca de resoldre la mort“.
Puigdevall, directora de Càritas Girona des de 2016, recorda com en “aquella assemblea que finalment no va ser una assemblea com a tal, com ens imaginàvem prèviament”, va participar en el Concili Provincial Tarraconense “per atzar”: “Del Consell, havien d’anar-hi unes altres dues dones, però una es va fer enrere i em va tocar a mi”, rememora. Així, l’esdeveniment que ha generat més esforços a l’Església catalana en les últimes dècades va comptar amb la seva presència i la de Carme de Castro, del mateix consell diocesà.
A Sant Cugat del Vallès, aquesta gironina es va trobar, “tractant de conciliar aquella estada amb la feina en una escola d’alta complexitat de Girona i les col·laboracions al Centre Cristià Universitari”, detalla, amb un Busquets implicat a fons en els temes de la comunió eclesial i de la coordinació interdiocesana de les Esglésies de les diòcesis amb seu a Catalunya. “En Joan Busquets i jo ja ens havíem conegut anteriorment per la seva condició de vicari general de pastoral a Girona [1977-1982], i, estant a Sant Cugat, en ell vaig veure un expert que no intimidava i que era senzill, proper i capaç de tenir una mirada àmplia“, reconeix.
“Joan Busquets era un guia per entendre moltes qüestions que es debatien”
De febrer a maig de 1995, les sessions de treball es van celebrar en vuit caps de setmana al Casal Borja de la localitat vallesana, i Girona també va estar-hi presentada amb noms com el del seglar Antoni Calvó (Figueres, 1950), designat per l’aleshores bisbe de la seva diòcesi, Jaume Camprodon (1926-2016). “Jo presidia el consell de laics del nostre bisbat i amb homes com el sacerdot Modest Prats [1936-2014] anàvem i tornàvem amb el mateix cotxe”, afirma aquest empresari jubilat i pare de família.
Pel que fa al seu record envers Joan Busquets, el figuerenc admet que les seves “altes capacitats de saber tractar les qüestions que es debatien de forma interdiocesana” van permetre que alguns laics com ell disposessin d’un guia que els orientés. “Van ser moltes les vegades que els gironins i les gironines, durant la celebració del concili provincial, ens reuníem en una aula d’aquell edifici per preparar-nos bé”, hi afegeix. Allà, precisament, també hi era Puigdevall: “Ens coneixien com els de l’aula del romànic“, sosté. “Trenta anys més tard —diu Calvó—, hi ha membres d’aquell grup que ens continuem veient sovint”.
“Van haver-hi alguns temes que no es van tractar prou”
Assenyalant que “convé recordar aquell concili provincial interrogant-nos si algun dels aspectes tractats poden ser contrastats, per exemple, amb les resolucions sorgides en el recent Sínode de Bisbes pel que fa als nous horitzons de l’Església catòlica”, Dolors Puigdevall coincideix amb Calvó que “van haver-hi determinats temes que es van tractar poc i que, observats amb perspectiva, han estat centrals en els debats promoguts després per l’Església”. Un d’ells, precisa, és el de la diversitat cultural en societats com la catalana. “No tractar gaire aquests i altres assumptes”, indica Calvó, “demostra que no en sabíem més“.
