Aquest dimarts 17 de desembre, a les set de la tarda, s’inaugurarà al Museu del Ter, a Manlleu, l’exposició “Reliquiae Sanctorum: passions devotes de Joan Arimany i Juventeny”. Serà un acte que comptarà amb una conferència sobre relíquies i rituals que impartirà Francesca Español, doctora en història de l’art i professora de la Universitat de Barcelona.
La proposta, comissariada per Joan Arimany i Juventeny (Manlleu, 1965), investigador i col·leccionista especialitzat en relíquies, es podrà visitar fins al 2 de març i permetrà descobrir el paper d’aquests objectes no només en la història religiosa, sinó també en l’imaginari col·lectiu. “Les relíquies són testimonis materials que connecten el passat amb el present, transcendint les fronteres del món religiós per esdevenir part del patrimoni cultural”, destaca el director de la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia.
El concepte de “santedat” és clau en l’exposició. Quins elements creu que són fonamentals per fer-lo comprensible a tota la societat, més enllà de les persones amb una formació o pràctica religiosa?
La proposta de “santedat” que es fa en aquesta exposició és a mitja posició, per fer-la entenedora i a l’abast de tothom. És innegable que quan es parla de santedat en la religió catòlica s’han d’indicar certs aspectes associats a la fe. En aquest cas, s’han agafat referents que, més o menys, estan a l’abast de la majoria. Però és evident que, sense un mínim de formació religiosa, la mostra no és assumible en la seva justa mesura. En qualsevol cas, se situen els sants en el lloc de la intercessió i intermediació davant de Déu.
L’exposició inclou una col·laboració amb l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya. Com ha sorgit i què aporta això al projecte en termes de recerca i divulgació?
El Museu del Ter, que acull aquesta mostra, forma part de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial promogut per la Direcció General de Cultural Popular. L’exposició s’emmarca en el programa “Col·leccionant passions”, que vol incentivar el contacte entre el museu i les persones que hem procurat aplegar peces d’una mateixa matèria o tipologia. En aquet cas, amb les relíquies dels sants com a fil conductor, el mateix Museu del Ter va oferir-me aquesta oportunitat.
Des de la seva experiència com a col·leccionista i investigador, quin valor creu que tenen les relíquies com a mitjà per connectar el patrimoni cultural i religiós amb la societat contemporània?
Les relíquies formen part de la nostra identitat cultural, més enllà de l’específicament religiosa: han marcat la nostra història com a comunitat i són l’eix de moltes manifestacions festives que cohesionen els grups socials, practicants i no practicants. Obviar aquesta realitat és perdre una part de la nostra essència com a poble i és ocultar un aspecte que ha conformat el dia d’avui. L’exposició intenta oferir aquesta visió.
A l’exposició, també es planteja un joc per reconèixer sants a través de la seva iconografia. Quina és la importància pedagògica d’aquesta proposta en un museu, especialment per als visitants més joves?
Quan entro a una església, tinc per costum mirar quines imatges de sants hi ha i reconèixer-les a partir dels seus atributs. En aquest cas, es tracta de sants, però també d’art i d’història de l’art. Aquest joc pretén reclamar, per part de persones joves i de no tant joves, l’interès per descobrir tota aquesta riquesa que podem observar en molts llocs propers a tothom: capelletes de carrer, façanes de temples eclesiàstics, etcètera. I, per descomptat, dins de les esglésies, però també als museus.
Després d’anys d’investigar i divulgar el món de les relíquies, quins reptes destacaria en la seva conservació? I, digui’m, com pensa que el futur centre d’interpretació de relíquies pot ajudar a superar-los?
L’accessibilitat sempre és un component que promou la comprensió i reforça el coneixement de tots aquells aspectes que han influït en el present. El cinema i la televisió han ofert, i ofereixen,, la idea que les relíquies són miraculoses en si mateixes o que són capaces, fins i tot, de vèncer exèrcits. És important ressituar-les en el lloc just, sense oblidar realment què són, però sense relacionar-les amb conceptes de ciència-ficció. El centre d’interpretació, i l’exposició del Museu del Ter, en vol ser una mostra; procurarà fer-ne aquesta lectura.
