“Santcristos singulars a Catalunya“. És el títol de la conferència que pronunciarà el pròxim dissabte, 15 de juliol, a les 19:30 hores, Joan Arimany (Manlleu, 1966), director i maquetador de Reliquiae sanctorum in Catalonia, una revista bimensual i gratuïta sorgida l’any 2020 i que compta amb més de 400 subscriptors encuriosits per les relíquies que hi ha (o hi ha hagut) en totes les diòcesis de parla catalana.
Serà a l’església dels Dolors de Vic i s’emmarcarà en el programa de la recuperada Festa del Sant Crist de l’Hospital de la Santa Creu, que va començar el passat dimarts i s’allargarà fins al 16 de juliol. En relació amb la temàtica que servirà com a eix vertebrador de la dissertació d’Arimany, és a dir, la imatge de Jesucrist crucificat, el mateix investigador ha sostingut per a Flama que “la seva consolidació com a icona predilecta va deixar enrere, a l’edat mitjana, qualsevol altre símbol amb què compartia protagonisme; per això, és tot un referent des d’aleshores en tot temple eclesiàstic, que jo he analitzat detalladament”, hi afegeix.
Així és com, tot i aquesta consolidació, la imatge de Jesucrist a la creu va passar d’aparèixer vestit amb túnica i corona, en aquella època, a fer-ho amb una escenificació més pròpia de la que es veu en gairebé totes les esglésies i temples religiosos en l’actualitat: de fet, “aquest enfocament es va imposar per assolir una gran força durant tot el període barroc, a partir del segle XVII”, precisa Arimany.
Organitzada per la Confraria dels Dolors de Vic, Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic i l’Ajuntament de Vic, la proposta se centrarà, també, en aquesta evolució vista des de Catalunya: “En molts llocs catalans, malgrat la seva semblança estètica, el santcrist propi va adquirir unes singularitats a partir de l’atribució d’un origen llegendari, de la seva assumida intervenció en miracles eucarístics o per la seva fama miraclera. La raó concreta per la qual determinats santcristos han adquirit aquesta notorietat clourà la dissertació”, sentencia l’autor.
